Que no tenim planeta B fa temps que ho saben. Potser per això hi ha qui busca alternatives a Mart, a la Lluna o a algún altre planeta on poder anar, començar de nou i fer el que no hem sapigut fer aquí. Però de moment, la Terra és l´únic que tenim i, per be nostre, l’hem de protegir. Els límits i els recursos de la Terra són finits i esgotar-los i sobrepassar-los és com cremar les bigues de la casa on vivim, o la fusta de la barca en la que naveguem, per escalfar-nos. Acabarem enfonsant-nos i ensorrant-nos.
Aquest és el missatge principal que han portat els científics i experts presents al congrés celebrat aquest dijous al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC), de Terrassa. Un missatge que fa anys que sentim i al que cada vegada estem donant més resposta, però les accions que fem están molt per sota del que seria desitjable. Les emissions continúen pujant enlloc de baixar, estem perdent biodiversitat a passes de gegant, estem inundant de plàstic i de químics la terra, el mar i l’aire… Clarament estem en zona de perill. Per dir-ho en paraules del primer dels sis ponents del congrés David Nogúes-Bravo, macroecòleg i professor de la Universitat de Copenhaguen, que va fer un símil humà “és com si la Terra estés a 15/11 de pressió arterial… No saben en quin moment li pot agafar un infart, però el risc és alt”.
El programa complert dels ponents i les ponències el podeu trobar al web del congrés, però aquí teniu un avançament del nucli de la qüestió: els límits del planeta, dels quals ja n’hem sobrepassat 6 de 9
[foto]
Fa anys, un grup internacional de científics liderats per l’investigador suec especialista en impacte climàtic Johan Rockström del Centre de Resiliència d’Estocolm va començar a investigar el risc que correm de trencar l’equilibri natural i la capacitat de resiliència de la Terra. El resultat va ser l’estudi, publicat el 2009, que defineix nou límits o paràmetres interconnectats determinants per mantenir l’estabilitat del planeta.
Els 9 límits que defineix l’estudi, i dels quals ja n’hem sobrepassat 6, són: canvi climàtic, integritat de la biosfera, canvi de l’ús del sòl, fluxes bioquímics (en especial els cicles de fòsfor i de nitrògen), reducció de l’ozó estratosfèric, ús de l’aigua dolça, acidificació dels oceans, càrrega d’aerosols atmosfèrics i la incorporació de noves entitats (des de materials radiactius fins a microplàstics). La reducció de l’ozó estratosfèric, la càrrega d’aerosols atmosfèrics i l’acidificació dels oceans són els tres límits que encara no hem sobrepassat tot i que es troben en zona de perill, sobretot pel que fa a l’acidificació dels oceans
Cada un d’aquests paràmetres és important per sí sol, però també ho són en el seu conjunt, i si els creuem ens exposem a generar canvis ambientals irreversibles en tot el sistema que poden arribar al col·lapse.
Els resultats d’aquest estudi, que a més de definir els límits, delimita les zones segures d’acció i les de risc que creixen en funció de la seva perillositat, han estat recollits en el film documental de Netflix “Els límits del nostre planeta. Una mirada científica” (2021).
El treball del Centre de Resiliència d’Estocolm adverteix dels problemas, però també afirma que coneixem les solucions possibles i recorda que el desafiament és cada cop més gran i urgent i que és en aquesta década que acaba el 2030 en la que la humanitat ha de fer una transformació masiva per poder-se mantenir
Els camins de la solució (abandonament dels residus fòssils i transició energética cap a les renovables; reducció, reutilització i circularitat en els recursos bàsics; canvi de model de societat global i decreixement) s’estan traçant, però el que cal és que es compleixin i que s’obligui als estats a complir-los. En aquest sentit un bon exemple és el Protocol de Montreal que va aconseguir que es revertís el forat de la capa d’ozó, i el Protocol de Kioto que, tot i els petits compromisos que incloia, va aconseguir el compliment dels paisos que el van signar. Protocol (d’obligat compliment) i no Acord (voluntari): aquesta és la qüestió, o una de les qüestions, important i trascendent.
El congrés Som Elèctrics! s’ha celebrat aquest dijous 30 de noviembre a Terrassa, just el mateix dia que ha començat la COP28 a Dubai, una cimera controvertida entre d’altres coses pel lloc on se celebra, ja que sembla un oxímoron voler aconseguir l’abandonament total dels combustibles fòssils precisament a la capital dels Emirats Àrabs. Una cimera en la que també s’ha de fer una revisió dels Acords (voluntaris) de París.
