A Itàlia, per exemple, la nit de Cap d’Any és coneguda com la nit de Sant Silvestre, i es diu que prendre un plat de llenties atreu la bona sort i l’abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l’any nou, i el més anecdòtic és que desprès tiren la copa per la finestra.
El 31 de desembre, abans de les 12, a Veneçuela les famílies es reuneixen i preparen “l’hallaca”, una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per a desitjar-los sort per al pròxim any.
Els noruecs preparen l’últim dia de l’any, un menú a base de peix i arròs, on s’amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.
A Alemanya és costum deixar restes del que s’ha sopat, ja que d’aquesta manera, després de les campanades i durant tot l’any següent, s’asseguren un rebost ple on no hi faltaran aliments.
Els escocesos celebren el “Hogmanay”, on després de les campanades visiten als familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada.  
A Rússia, preparen un garrí farcit de blat negre o ganso farcit de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines, que a part de ser molt preuades, són un símbol de bona sort.
Els polonesos, acostumen a incloure al sopar de final d’any algunes cireres, ja que segons diuen, això els portarà bona sort durant el pròxim any.
Al Líban, s’elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.
Però també hi ha tradicions en les que s’evita menjar certs tipus d’aliments perquè provoquen mals presagis, com per exemple el cas del nord d’Itàlia i la part de Suïssa on al sopar de Cap d’Any s’evita menjar púding de prunes ja que segons la tradició provoca la pèrdua d’un amic.
Com podeu veure, cada poble celebra a la seva manera i amb diferents costums el final d’un cicle cronològic com és el final de l’any. Que tingueu una feliç entrada d’any!