D’aquí se’n desprenen tres temes interessants: primer de tot en relació a la repartició dels recursos i el correcte aprofitament d’aquests, per altra banda com podem aconseguir una alimentació saludable amb un pressupost limitat i per últim quina relació hi ha entre una alimentació deficitària nutricionalment (no hem de confondre malnutrició amb desnutrició) i l’obesitat.
Segons l’estudi SAVE FOOD d’Albal cada any es llencen a l’Estat Espanyol 2,9 milions de tones de menjar. O el que és el mateix: 63 kg de menjar per persona a l’any, que convertit en diners serien uns 250 € l’any.
- Alguns dels motius que aquest estudi apunta són:
- Mala previsió a l’hora de comprar
Desconeixement de les tècniques d’emmagatzematge domèstic i eficaç
Això provoca que molts aliments acabin caducant o senzillament s’acabin fent malbé (segons dades de l’estudi un 30% del menjar envasat es llença sense haver estat obert, mentre que el 50% dels aliments llençats són fruites i verdures fresques), fent per tant una despesa innecessària si s’hagués pres més consciència com a consumidor.
Nosaltres n’afegiríem una tercera:
- Sobreestimació de les racions de menjar necessàries
Vivim en la societat de l’opulència alimentària. Tenim de tot, tot l’any, i molts dels nostres infants ni tan sols coneixen l’origen de la cadena alimentària: l’agricultura, la pesca i la ramaderia. No han vist mai un pollastre a la granja ni les taronges penjant del taronger. Per respectar i estimar les coses primer cal conèixer-les.
Les xifres parlen per sí soles: el 45% dels nostres infants pateixen sobrepès o obesitat, xifra que va en augment, i fet que, entre altres complicacions de salut ha provocat que, una malaltia com la diabetis tipus II abans anomenada “de l’adult”, s’hagi convertit en la malaltia crònica més comú en la infància.
Però la sobrealimentació no només afecta a la salut individual.
Precisament la FAO ha respost al seu informe que “la fórmula més eficaç per optimitzar la producció mundial d’aliments és ajustar les quantitats a les veritables necessitats”. I és que ja no és només una qüestió de salut personal, sinó de salut global. Perquè, i citem de nou textualment la FAO: “els nostres recursos es fan escassos: la terra, l’aigua i l’energia no poden augmentar-se a voluntat. Per això és més eficient limitar les pèrdues en tota la cadena de creació que produir més.”
Què podem fer per nosaltres i pel medi que ens envolta? Planificar la nostra alimentació: és la clau per a una alimentació saludable i sostenible pel medi ambient i per la nostra butxaca, perquè ens permet:
- Ajustar la compra a les racions d’aliment realment necessàries: per tenir salut és suficient menjar una mica de tot i gens de molt
- Ajustar-nos al nostre pressupost: si comprem aliments de temporada i de proximitat, no només seran més bons de sabor, sinó que també seran més econòmics i contribuirem a enriquir el nostre entorn més immediat
- No comprar aliments innecessaris que acabarem llençant: comprem just el què consumirem, i per tant evitem que caduquin o que es facin malbé
- Estalviar temps fent la compra i cuinant: podem planificar els menús en base al temps del qual disposem per cuinar, i alhora optimitzar el temps destinat a cuinar tot preparant més quantitat d’aliment que després podrem congelar per racions, o bé elaborant dos plats al mateix temps dins el forn
- Aconseguim una alimentació més saludable: perquè l’alimentació no comença quan ens posem l’aliment a la boca, sinó molt abans, quan ens plantegem què comprarem i com ho cuinarem
En resum, convertir-nos en consumidors més conscients sobre la nostra salut, la nostra alimentació i el món que ens envolta.
