L’alimentació en la síndrome post vacances

Amb la tornada de vacances poden aparèixer una sèrie de símptomes que en el seu conjunt formen l?anomenada ?síndrome post vacances?: irritabilitat, apatia, cansament, mal de cap, trastorns digestius, etc. són els símptomes més habituals que podem trobar. No tothom pateix tots els símptomes ni amb la mateixa intensitat, i si bé té més a veure amb la nostra relació amb la feina que desenvolupem, l?alimentació ens pot donar un cop de mà a l?hora de no agreujar els símptomes; tot i que també podria empitjorar-los si nosaltres mateixos ens compliquem la tornada de vacances exigint-nos excessius nous propòsits que en cap cas cal portar a l?extrem, com per exemple perdre els quilets guanyats durant el període de descans.
Rosa Maria Espinosa
Dietista-Nutricionista

Dos o tres (ni tan sols 5) quilos justifiquen recórrer a una dieta extremadament baixa en Kilocalories (1500 o fins i tot menys) ni restrictiva en nutrients indispensables pel cos (dietes sense pa, pasta, arròs, etc.). Al contrari, aquest tipus d’alimentacions empitjoraran la nostra situació, ja que per sí soles ja comporten símptomes similars als de la síndrome post vacances, a més de deixar-nos amb les reserves d’energia aconseguides durant les vacances sota mínims.

Per altra banda no hem d’oblidar que les emocions, tals com la tristesa o l’alegria, tenen a veure amb els neurotransmissors, i que aquests els fabriquem gràcies als nutrients que ens proporciona la nostra alimentació. Així doncs, una alimentació restrictiva i/o insuficient comportarà una síntesi insuficient dels neurotransmissors, afectant per tant a les nostres emocions, especialment positives (alegria, benestar, motivació, relaxació).
La millor recomanació per aquest període inicial de tornada de vacances és, sens dubte, realitzar una alimentació de fàcil digestió, amb un ritme d’àpats de cada 3-4 hores i on la base siguin la fruita, la verdura, els cereals integrals, els llegums, els fruits secs i l’oli d’oliva, a poder ser, verge extra.
Cal que tinguem present també que els excitants, com ara el cafè, el te o les begudes a base de cola, no proporcionen energia real, sinó senzillament ens exciten i alteren, ens mantenen desperts per excitació del sistema nerviós, però en cap cas ens proporcionen l’energia que el cos necessitat per tirar endavant amb les seves funcions fisiològiques i el nostre dia a dia. Així que els prendrem seguint la recomanació saludable per al seu consum: 2 tasses de cafè o de te al dia – 1 tassa de cafè conté entre 60 i 120 mg de cafeïna; 1 tassa de te conté entre 25 i 100 mg de cafeïna, a més de la teofil•lina i teobromina, estimulants cardíacs que el cafè no conté (la suma dels 3 elements conformen el què s’anomena teïna) -.

Comparteix-me:

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...

La transició energètica centra l’edició d’enguany del cicle Desnormalitza’t de Coopsetània

Sota el títol "L’energia et crema, o cremes energia", l'ateneu cooperatiu Coopsetània organitza del 9 al 12 d'octubre el cicle Desnormalitza't, que en aquesta 4a edició posa al centre del...