[foto]
I és que si bé els llegums destaquen per la seva riquesa en hidrats de carbó i proteïna vegetal – a més de fibra, vitamines i minerals- el pèsol fresc presenta unes quantitats inferiors d’aquests nutrients, en proporcions similars a les que trobem en les verdures com ara la mongeta verda. Per tant el pèsol fresc i el pèsol sec contenen quantitats diferents de nutrients, essent en el pèsol sec molt més elevats, ja que al perdre aigua aquests es concentren.
Però aquesta no és l’única diferència nutricional entre els uns i els altres.
Els pèsols frescos contenen menys quantitat de fibra, essent així més fàcils de digerir que altres tipus de llegums; a més a més són rics en folats, vitamina C, niacina (vitamina B3), Tiamina (vitamina B1) i carotenoides.
Actualment, i gràcies a l’evolució de la indústria alimentària, tenim pèsols frescos durant tot l’any, en forma de conserva o bé congelats. Antigament, en canvi, es consumien frescos només en temporada i la resta de l’any eren secs.
