Aquests radicals lliures es produeixen contínuament en l’organisme arran de les reaccions d’oxidació-reducció amb l’oxigen en el metabolisme cel·lular, ja sigui per obtenir energia, però també com a resposta a factors externs estressants com la contaminació ambiental, els raigs ultraviolats o com a resposta a reaccions inflamatòries (per exemple després d’un cop o una intervenció quirúrgica).

La defensa de l’organisme contra els radicals lliures són els antioxidants. L’organisme humà té mecanismes endògens capaços d’actuar contra els radicals lliures: és el cas per exemple de la transferrina o l’albúmina, presents en el plasma, o també d’enzims com la catalasa o la glutatió peroxidasa.

Però hi ha a més una gran quantitat d’antioxidants exògens proporcionats pels aliments, bàsicament d’origen vegetal, que permeten cobrir la demanda d’antioxidants de l’organisme. Els vegetals, que generen gran quantitat de radicals lliures durant la fotosíntesi, són capaços de sintetitzar els seus propis antioxidants com a mesura de defensa.

En certes condicions l’activitat antioxidant del nostre cos, especialment l’exògena, es veu disminuïda. Passa per exemple quan fem una dieta insuficient en varietat d’aliments, i passa en dietes inferiors a les 1.500 kcal diàries. Pot passar també que, en certes condicions, es produeixi un augment dels radicals lliures, com ja s’ha comentat, per exemple quan ens veiem sotmesos a situacions estressants, però també com a conseqüència de dur a terme alimentacions excessives en kcal i en greix, especialment si aquest és de tipus saturat. En ambdós casos hem de parlar d’estrès oxidatiu.

Aquest és precisament el quadre de la situació i l’alimentació de la nostra societat actual. Un pobre consum de fruites, verdures, llegums i cereals integrals, amb un elevat consum de quilocalories procedents de greixos, bàsicament de tipus saturat, i de glúcids simples de sucs envasats, begudes refrescants i brioixeria; tot això amb uns hàbits de vida i un medi ambient contaminat, que no fan sinó en si mateixos d’agents estressants.

L’estrès oxidatiu pot causar dany a les nostres cèl·lules i ser responsable de diverses patologies com el càncer, malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o malalties cardiovasculars entre moltes altres.
Així cobra de nou gran importància la Dieta Mediterrània, rica en aliments de l’horta, i per tant, en antioxidants, i alhora pobra en greixos saturats i sucres simples procedents d’aliments que han d’estar a la punta de la piràmide, és a dir, que són per consumir de manera ocasional, com embotits, mantegues, cansalada, llaminadures, begudes refrescants o productes de pastisseria.

Per conèixer una mica més sobre la importància del consum d’aliments vegetals i com fer-ho, us emplacem a l’associació “5 al dia” en què es promou el consum de 5 racions diàries de fruites, verdures i hortalisses.