Malauradament, en molts països desenvolupats la cultura gastronòmica a peu de carrer ha quedat degradada, oblidada a la simple necessitat de nodrir-se; en lloc de gaudir dels aliments i dels sentits: de l’aroma, el gust i el color que aporten aquest aliments i del joc que podem treure d’ells cuinant-los, combinant-los, etc. Tot tenint en compte l’estacionalitat i l’origen.
La producció d’aliments és responsable del 31% com a mínim de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. La dieta representa una emissió mitja de 1250kg de CO2 per persona a l’any en països desenvolupats. Un impacte similar al recórrer 5000 km en cotxe de gasoil. Per això hem d’introduir canvis en els hàbits de consum.
Avui en dia a qualsevol supermercat o botiga de fruites i verdures trobem qualsevol fruita o verdura durant tot l’any; per exemple, podem trobar espàrrecs l’hivern quan la millor època pel seu consum són els mesos de març, abril i maig. Tenir a l’abast aquesta hortalissa com d’altres la resta de mesos de l’any suposa un impacte mediambiental i nutritiu que pocs es paren a pensar.
Si hi pensem cultivar l’espàrrec fora de temporada suposarà reproduir les condicions normals de creixement d’aquesta hortalissa, és a dir, controlar la temperatura òptima pel seu creixement; el tipus de sòl; utilitzar fertilitzants, etc, o d’altra manera: comprar espàrrecs a altres països.
Produir productes fora de temporada com comprar-los a altres països suposa un cost excessiu en transport, benzina, emissions de CO2, fertilitzants, etc. com una pèrdua de nutrients pel camí. Dit d’una altra manera, per exemple, significa que la recol·lecció d’aquest aliment es fa abans de temps i s’acaben de madurar a cambres de refrigeració, així mateix el transport d’aquests aliments al país de venda produirà emissions de gasos. Pel que fa al contingut de nutrients d’aquests aliments no seran els mateixos quan s’han recolllit abans d’hora que el mateix aliment que ha madurat l’arbre o la planta i directament arriba al consumidor. Per això un canvi important seria consumir productes locals, d’aquesta manera es redueixen les emissions de CO2, la utilització excessiva de pesticides i fertilitzants i augmenta el contingut de nutrients;així mateix millora l’economia de la nostra localitat.
Aquest pensament no és recent, ja cap al 1986 va sorgir la idea del moviment Slow food a Itàlia, que pretén recuperar la importància de l’estacionalitat dels aliments i el respecte amb el medi ambient, promovent el consum d’aliments de proximitat.
D’aquest moviment han sorgit restaurants que elaboren els seus plats amb aliments de temporada i de proximitat, els anomenats kilòmetre 0, dels quals se n’ha editat recentment una guia del nostre país, on Catalunya és la Comunitat més representada. Demostrant així que és possible seguir una alimentació sostenible.
