La bústia de paper ha recollit 7Kg de paper durant l’any 2009

Oriol Ferràndez Grau
Autor de labustiadepaper.net
Co-fundador de monsostenible.net

La bústia de paper és un projecte que es va iniciar l’1 de gener del 2009 amb la intenció de calcular el pes total en publicitat que podia rebre una bústia catalana durant tot un any. El resultat final ha estat una petita estadística on es pot veure el detall del tipus de publicitat i l’ extrapolació de les xifres a diferents nivells. Amb tot això podem fer-nos una idea del malbaratament de recursos naturals amb finalitats únicament publicitàries.

Com comença la idea de la bústia de paper?
La idea va sorgir dies abans de cap d’any. Com ja saps, durant els dies de nadal les bústies s’omplen de publicitat molt més ràpid que la resta de l’any, i per aquesta raó vaig començar a pensar en el tema. Poc a poc va començar a formar-se la idea d’esbrinar quants residus estava generant jo sense voler-ho fer, i pocs dies desprès vaig saber que per fer un quilo de paper es gasten 360 litres d’aigua. Catalunya es un dels principals fabricants de paper d’Europa, i com que tot just feia un any que sortíem d’un període important de sequera a Catalunya, i em sentia indignat per totes les campanyes publicitàries que em demanaven que tanqués l’aixeta mentre les empreses privades, per a benefici propi, augmentaven la seva publicitat sense cap remordiment. Amb tot aquest còctel, tres dies abans de cap d’any, vaig començar a preparar la web de la bústia de paper per a que tothom pogués consultar el projecte, i es convertís en una reivindicació oberta al món.

Quin ha estat el resultat del projecte?
Resumint molt, es podria dir que han estat 7kg de paper, però dir només això seria desaprofitar el projecte. A mi m’agrada esplaiar-me una mica en les xifres perquè són el que realment sorprenen a la majoria de gent. O sigui, que el realment important no és quants quilos de paper m’han obligat a llençar a la paperera, perquè aquests al cap i a la fi han acabat tots al contenidor blau. El problema són les matèries primes que s’han gastat per a poder generar aquest paper.

En xifres absolutes, comptant només la meva bústia de correu, s’han gastat 17 Kg de fusta, 2500 litres d’aigua i 43,3 kw/h d’electricitat. Però, a més a més, s’han emès 12 Kg de CO2 a l’ambient. I això que només comptem la fabricació del paper. Si comptem el repartiment del mateix, la impremta, la contaminació de les tintes i el cost del reciclatge finalment, l’impacte ambiental real és encara molt més gran del que ens podem imaginar.

Multiplica-ho pels més de 3 milions d’habitatges que hi ha a Catalunya i t’esgarrifaràs de saber el malbaratament que es practica actualment.

Però això no vol dir que tothom rebi 7Kg de paper en publicitat a casa seva, oi?
No es clar. Hi ha qui en rep molta més que jo, i qui en rep menys. De fet, jo visc en un poble de 17000 habitants, però Catalunya està plena de ciutats que multipliquen la meva publicitat, com a mínim, per 2. De fet, el reusenc Joan Carles Fernàndez va fer el mateix càlcul l’any 2008 i ell sol va recollir 14Kg de paper, i no vull imaginar-me la quantitat que es deu recollir al mig de Barcelona.

A part dels resultats, has aconseguit alguna cosa més amb el projecte?
Sí, de fet he aconseguit molt de suport per part de gent diferent i força mitjans de comunicació que s’han posat en contacte amb mi, mostrant interès per la bústia de paper i realitzar diferents entrevistes, però no he aconseguit implicar cap ajuntament, que era un dels meus objectius.

Que esperaves dels ajuntaments?
Des del principi, a la bústia de paper vaig posar a disposició de tothom una plantilla d’ordenança municipal per a la regulació de la publicitat a les bústies. No vaig inventar res de nou, simplement vaig fer un recull de diferents ordenances existents a diferents llocs i vaig copiar-ne el bo i millor de cadascuna, esborrant el punt fatídic que tots els ajuntaments inclouen malintencionadament dient que la publicitat electoral i institucional queda exclosa d’aquest compliment.

La veritat és que era una batalla important per a mi i l’he perduda, ja que ni tant sols l’ajuntament del meu poble ha fet res per millorar la situació.

Així doncs, creus que els polítics haurien de intervenir més en aquests assumptes?
Totalment. Ho han fet en altres sectors, oi? Per exemple, en rebre correu electrònic publicitari has de donar consentiment exprés, del contrari és il·legal. En canvi, per a rebre publicitat a la teva bústia no cal donar autorització… Que tothom llenci el que vulgui! Això no te cap lògica. D’entrada hauríem d’invertir la norma,i enlloc de respectar les bústies que tenen un adhesiu que diu “Publicitat No”, hauríem de permetre dipositar publicitat només en aquelles bústies que tinguin un cartell de “Publicitat SÍ”. A més, hauria d’estar regulat per llei l’obligació d’utilitzar paper reciclat i gravar amb impostos extres a aquells que no utilitzin tintes ecològiques, per tal de poder invertir aquests impostos en energies renovables.

Continuaràs amb el projecte durant el 2010?
No, almenys com el coneixíem fins ara. Des de l’1 de gener del 2010 ja no comptabilitzo la publicitat de la meva bústia. Ara, la bústia de paper ha passat a ser un bloc reivindicatiu a favor del medi ambient per a denunciar i criticar tot allò que va en contra del nostre planeta i tinc ganes d’explicar. És més una ampliació del projecte per a no quedar-me només amb el tema del paper i per treure’m de sobre l’obligació diària d’anar pesant el paper.

Ja per acabar, pots donar-nos alguna xifra més?
I tant! A Catalunya hi ha més de 3.300.000 habitatges, dels quals 2.200.000 són a la província de Barcelona i són, per tant, els que més publicitat reben de tota Catalunya. Si calculem només aquestes bústies, Catalunya podria estar malbaratant cada any 792 milions de litres d’aigua i més de 4 milions de quilos de fusta en publicitat no desitjada.

El 70% del paper que es fabrica a Catalunya és paper reciclat, mentre que l’oferta de paper reciclat a les botigues és com a molt del 4%, La gran majoria del paper reciclat que fabriquem aquí es destina als països del nord que en són grans consumidors. O sigui, que a part de gastar milions de litres d’aigua fent el nostre paper, en gastem molta més fent el paper dels nostres veïns. Així doncs, mentre tots hi perdem globalment, i sobretot els nostres rius, algunes empreses privades s’enriqueixen gastant els nostres recursos naturals.

Està clar que hem de canviar la nostra cultura en vers l’ús i l’abús del paper, i exigir paper reciclat a l’hora d’anar a comprar és el primer pas que tots hauríem de fer per a començar a girar la truita.

Comparteix-me:

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...

BioCultura celebra fins aquest diumenge la 30a edició de la fira a Barcelona

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins diumenge la 30a edició de la fira BioCultura, una gran mostra de productes ecològics i consum responsable. ....

Les pluges d’aquests darrers dies, molt ben rebudes arreu del territori, fan augmentar les escasses reserves que tenien els embassaments

Els embassaments de les conques internes respiren amb les pluges de l'última setmana, que han fet incrementar en 2 hm3 les reserves d'aigua en tan sols dos dies. D'aquesta manera,...