[foto]
L’objectiu de l’estudi ha estat comprovar la presència de contaminants emergents i els possibles efectes sobre les comunitats biològiques en compliment de la Directiva marc de l’aigua (DMA), uns contaminants “que no es mesuren en una anàlisi normal perquè requereix molt temps i és molt car”, explica el sotsdirector de l’ICRA i un dels autors de l’estudi, el doctor Sergi Sabater en declaracions al portal Món Sostenible. Per tenir una radiografia plenament real dels rius catalans, “ens hem centrat en els punts més calents on hi ha més indústria o hi viu més gent”, afirma Sabater.
La principal conclusió és que “hi ha poca concentració però aquesta és molt constant”, diu el doctor que no es vol pronunciar sobre quin és el punt més contaminant de la xarxa hidrogràfica del país, “perquè el que hem fet ara és una foto que pot ser que demà surti moguda”. Així i tot i així els punts més calents es troben en els rius amb menor capacitat de dilució, en els quals una gran part del seu cabal es nodreix quasi exclusivament de les aportacions d’aigües residuals urbanes i/o industrials i que són trams fluvials amb una alta densitat de població com ara el riu Llobregat “sobretot la part baixa, l’Anoia o el tram mitjà i baix del Foix”. On s’han detectat menys contaminants és en els cursos alts dels rius Segre i les dues Nogueres.
Per avaluar l’estat dels rius s’han tingut en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquímica -qualitat de l’aigua segons paràmetres de nitrats, fosfats, carboni orgànic total (TOC); la qualitat hidromorfològica -continuïtat fluvial, morfologia- i la qualitat biològica -macroinvertebrats, diatomees (algues) i peixos.
De l’estudi destaca la presència de medicaments, en concret antibiòtics i antiinflamatoris, fàrmacs que són d’origen humà i també veterinari i que en el cas del consum humà són expulsats del nostre cos a través de l’orina i, via claveguera, arriben a les aigües dels nostres rius. “El consum actual de medicaments és molt elevat i encara que no ens adonem aquests arriben a les aigües; és poc però arriba constantment i això afecta la biologia dels rius”, apunta Sabater. Segons la investigació, la presència d’aquests contaminants pot ser el causant d’una pèrdua de qualitat biològica associada als macroinvertebrats (insectes, crustacis, mol•luscs, entre d’altres) en aquests trams de rius, i també de les diatomees (principal grup d’algues fluvials).
La presència d’aquests contaminants no suposa un risc per a la salut de les persones, ja que els nivells es troben dins del que estableix la normativa, i l’aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització que en garanteix la salubritat.
Aquesta investigació expressa la necessitat de desenvolupar estudis específics sobre l’impacte ecològic d’aquests contaminants i potenciar-ne la inclusió en els plans de gestió de conca europeus. Per la seva complexitat, metodologia, tècniques emprades i costos no es contempla, però, repetir l’estudi en un futur immediat.
