Quandibuixemoensquedem mirant-la detingudament, sorgeixen preguntes que ens inviten a pensar: Què fa que una flor sigui una flor?; per què existeixen tantes formes, colors, olors i mides diferents?; quina funció compleix cada part?; totes les flors són iguals o cadascuna respon a un propòsit diferent?
D’aquestes preguntes neix la curiositat i també amb ella el desig d’entendre en realitzar una comparació de diferents flors és on es descobreixquetotescomparteixencertselementsessencials, com poden ser la capacitat de fer la fotosíntesi o que tenen el mateixaparellreproductor.Igualque tenim semblances, també tenen diferències com per exemple lasevaolor,mida,coloroforma.Amb aquestes variacions es pot apreciar la biodiversitat, un dels conceptes centrals de la ciència ambiental. Cada flor té característiques diferents adaptades al seu entorn, cosa que permet que hi hagi un equilibri i una continuïtat als ecosistemes.
Aquest exercici mostracoml’educacióambientalespotdesenvoluparatravésdel’observaciódirecta i la reflexió personal. No només es tracta d’aprendre conceptes i definicions, sinó també de mirar l’entorn, formular-se preguntes i construir coneixementatravésdelqualesveuiespensa.Laciència ambiental pot oferir aquestes eines per analitzar aquestes observacions, entendre els processos biològics i les relacions ecològiques que sostenen la vida.
Quan combinem les perspectives, l’observació d’una cosa tan quotidiana com pot ser l’observació d’una flor es transforma en una experiència educativa completa. L’educació ambiental activa la sensibilitat i la consciència cap a la natura i el nostre entorn, mentre que la ciència ambiental ens ensenya a comprendre la natura i el medi ambient des del coneixement i l’evidència. Juntes ens ajuden a interioritzar que cada element de l’entorn té un paper important, i aprendre a mirar les coses amb curiositat i fer-nos preguntes, podem arribar a actuar de forma més responsable amb el planeta i el que ens envolta.
