Grup 1-7: Oriol Berlanga, Martin Carrasco, Iker Lázaro, Naim Miralles, Marcela Peralta, Valentina Ramos i Marc Rodríguez.
La UAB, en qüestió de pocs anys, ha impulsat tot un conjunt de mesures que advoquen per la sostenibilitat del campus, així com per la qualitat dels espais agroforestals i naturals que l’envolten. L’objectiu és clar: connectar la natura amb l’ésser humà i combinar-s’hi per fer front al canvi climàtic i a altres reptes. Per aconseguir-ho, la universitat ha desenvolupat el Pla Campus Saludable i Sostenible 2023-2027, un pas més per adequar-se a l’Agenda 2030 i millorar la seva gestió en matèria ambiental.
l pla consta d’estratègies enfocades a la sostenibilitat del campus i al benestar físic i emocional de les persones, aprofitant tots els aspectes positius que ens proporciona una infraestructura verda de qualitat i un sistema d’alimentació saludable. Per aquesta raó, la UAB insisteix tant a millorar la seva xarxa natural i la sensibilització, perquè busca una simbiosi beneficiosa per a ambdues parts. Això només es pot assolir si es disposa dels coneixements, la capacitat de comunicació i la iniciativa per actuar en conjunt.
Algunes d’aquestes estratègies són, per exemple, el projecte de gots reutilitzables, que pretén reduir els 1.200 kg anuals de residus d’un sol ús que es generen als bars i cafeteries de la UAB. Amb això, també es busca reduir les emissions de CO₂ associades i fomentar un consum més responsable. Una altra estratègia són els treballs de poda i tala d’arbres a diverses zones del campus, amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones i les infraestructures, reduir el risc d’incendis i, alhora, afavorir la regeneració i diversificació de les zones verdes i forestals.
Per altra banda, un dels plans més importants que ha proposat l’Oficina de Sostenibilitat és el Pla d’infraestructura verda i blava, que consta de sis àmbits i quatre estratègies transversals. Dins dels àmbits que comprèn el pla, podem trobar rieres, boscos i matollars, prats, conreus i pastures, intersticis i zones verdes. Les estratègies que es volen implementar es basen en augmentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica, per tal de tenir un ecosistema més ric i resilient; aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic, i, finalment, emprar una governança adaptativa i una gestió participativa.
En definitiva, la universitat es projecta com un model de gestió ambiental i de benestar integral, demostrant que la sostenibilitat és una tasca col·lectiva i transversal, que implica canvis tant en la manera de consumir com en la forma d’habitar i compartir els espais comuns.
La UAB, en qüestió de pocs anys, ha impulsat tot un conjunt de mesures que advoquen per la sostenibilitat del campus, així com per la qualitat dels espais agroforestals i naturals que l’envolten. L’objectiu és clar: connectar la natura amb l’ésser humà i combinar-s’hi per fer front al canvi climàtic i a altres reptes. Per aconseguir-ho, la universitat ha desenvolupat el Pla Campus Saludable i Sostenible 2023-2027, un pas més per adequar-se a l’Agenda 2030 i millorar la seva gestió en matèria ambiental.
l pla consta d’estratègies enfocades a la sostenibilitat del campus i al benestar físic i emocional de les persones, aprofitant tots els aspectes positius que ens proporciona una infraestructura verda de qualitat i un sistema d’alimentació saludable. Per aquesta raó, la UAB insisteix tant a millorar la seva xarxa natural i la sensibilització, perquè busca una simbiosi beneficiosa per a ambdues parts. Això només es pot assolir si es disposa dels coneixements, la capacitat de comunicació i la iniciativa per actuar en conjunt.
Algunes d’aquestes estratègies són, per exemple, el projecte de gots reutilitzables, que pretén reduir els 1.200 kg anuals de residus d’un sol ús que es generen als bars i cafeteries de la UAB. Amb això, també es busca reduir les emissions de CO₂ associades i fomentar un consum més responsable. Una altra estratègia són els treballs de poda i tala d’arbres a diverses zones del campus, amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones i les infraestructures, reduir el risc d’incendis i, alhora, afavorir la regeneració i diversificació de les zones verdes i forestals.
Per altra banda, un dels plans més importants que ha proposat l’Oficina de Sostenibilitat és el Pla d’infraestructura verda i blava, que consta de sis àmbits i quatre estratègies transversals. Dins dels àmbits que comprèn el pla, podem trobar rieres, boscos i matollars, prats, conreus i pastures, intersticis i zones verdes. Les estratègies que es volen implementar es basen en augmentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica, per tal de tenir un ecosistema més ric i resilient; aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic, i, finalment, emprar una governança adaptativa i una gestió participativa.
En definitiva, la universitat es projecta com un model de gestió ambiental i de benestar integral, demostrant que la sostenibilitat és una tasca col·lectiva i transversal, que implica canvis tant en la manera de consumir com en la forma d’habitar i compartir els espais comuns.
