[foto]

Les espècies exòtiques o al·lòctones són les que s’introdueixen en un medi del qual no són originàries i tenen la capacitat d’adaptar-se al nou ecosistema. Les comarques de Girona, especialment les seves zones costaneres, concentren el gruix d’aquestes plantes a Catalunya per factors com un clima temperat, un alt grau d’activitat humana i l’enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d’infraestructures que afavoreix el pas i l’expansió de molts organismes. Posar-hi remei és imprescindible des del moment que la flora exòtica invasora amenaça els hàbitats naturals i es converteix en una de les principals causes de la crisi mundial de la biodiversitat, a més de repercutir també en la salut humana i les activitats econòmiques.

El projecte LifemedCLIFFS, que s’ha presentat aquest divendres a Cadaqués, té una durada de cinc anys i focalitzarà les seves actuacions al Parc Natural del Cap de Creus, una de les zones amb penya-segats litorals més afectades a Catalunya. L’acte, que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Cadaqués, Pia Seriñana; el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat; la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas; el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu; la directora de l’Institut Botànic de Barcelona, Teresa Garnatje, així com els tècnics encarregats del desenvolupament del projecte, ha servit per explicar les línies mestres d’aquest projecte, que neix amb una vocació integradora i compta amb la implicació d’administracions públiques, científics, voluntaris, empreses i agents locals.

Les accions d’erradicació del projecte LIFE medCLIFFS es duran a terme íntegrament al Parc Natural del Cap de Creus, una de les zones més afectades del país per aquesta problemàtica. En concret, en l’actualitat, hi ha en total 313,6 hectàrees d’hàbitats (penya-segats litorals) amenaçats per la flora exòtica invasora.

Com a primer pas, s’han signat aquest migdia algunes de les autoritzacions i cartes de compromís amb propietaris dels terrenys, organismes públics i entitats per ajudar a promoure la participació ciutadana, principalment. La Diputació de Girona és l’encarregada de l’execució d’aquesta acció.

Objectius específics del projecte

Tot i que algunes espècies de plantes exòtiques invasores s’han introduït accidentalment, es considera que la jardineria i l’ús de plantes ornamentals és la principal causa del seu establiment. El projecte incidirà, a través de campanyes d’educació i divulgació en el propi Parc Natural i altres llocs turístics costaners, en la conscienciació social sobre els efectes nocius d’aquestes espècies invasores i la necessitat de reduir-ne la propagació. A més, en aquesta línia, estan previstes també les següents accions: 

• Redacció d’una guia de bones pràctiques, incloent-hi una llista amb les espècies innòcues i la flora ornamental a evitar.
• Creació d’una etiqueta de qualitat per als proveïdors (vivers, empreses de jardineria i cadenes de supermercats, entre d’altres)
• Redacció d’un reglament per a l’ús de flora ornamental a nivell municipal i aprovació en els municipis costaners de la demarcació de Girona

El projecte LIFE medCLIFFS també comprèn accions demostratives per controlar i eradicar espècies exòtiques ja establertes com les figueres de moro, l’ungla de gat i la gazània per reduir-ne el seu impacte en àrees sensibles que allotgin espècies endèmiques amenaçades com el Limonium geronense i el Seseli farrenyi, úniques al món. En anys anteriors, la Diputació de Girona, en col·laboració amb el Parc Natural del Cap de Creus, ja va desenvolupar projectes a la zona amb metodologies innovadores que ara s’aplicaran a major escala, demostrant la seva eficàcia amb una perspectiva integrada, produint i difonent protocols ja provats.

En paral·lel, es crearan xarxes participatives per a la detecció primerenca i control de la  flora exòtica invasora. Les integraran voluntaris amb diferents nivells d’experiència que aportaran una informació cabdal per actualitzar i calibrar un nou sistema de resposta ràpida. Aquestes estratègies de detecció precoç d’aquestes espècies es portaran a terme mitjançant un sistema automàtic d’avaluació (RISKMAPR), desenvolupat pel grup australià CSIRO Health & Biosecurity i adaptat a les condicions locals de la Costa Brava. La Generalitat de Catalunya, com a institució competent a Catalunya, incorporarà aquesta eina en la seva estructura de gestió, un cop implementada.

Aquest projecte, cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, està encapçalat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través de l’Institut Botànic de Barcelona, i compta amb cinc socis: El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya i l’Associació Flora Catalana.

[foto]

El Parc Natural del Cap de Creus és una de les zones més afectades del país per la invasió de flora exòtica.

Actualment, al Parc Natural del Cap de Creus hi ha en total 313,6 hectàrees d’hàbitats (penya-segats litorals) amenaçats per la flora exòtica invasora..

Per la gran quantitat de flora invasora registrada als penya-segats del Cap de Creus, aquesta zona es presenta com un espai ideal per acollir el projecte LIFE medCLIFFS, que té el propòsit de concretar, durant els cinc propers anys, una línia estratègica per a la gestió de la flora exòtica invasora, cada cop més present en el medi natural del nostre territori