Itineraris per conservar la natura

Seguir els camins marcats i les rutes estipulades garanteix la protecció dels Parcs Naturals

Els Parcs Naturals de Catalunya disposen d’una xarxa de camins per poder gaudir de l’entorn sense malmetre’l. Els diferents itineraris i rutes senyalitzades han estat consensuats amb els actors del territori, i pensats per evitar i/o minimitzar danys a la flora i a la fauna. Per això és molt important tenir en consideració aquest aspecte, i pensar sempre a revisar els webs oficials i planificar les visites i sortides als indrets abans d’anar-hi.

Justament amb aquesta finalitat els dos enllaços que situem sota mateix d’aquest paràgraf, poden ser de gran ajuda i servir com a referència. El primer és un gran arxiu dels diversos equipaments (observatoris, punts de documentació, seus dels espais i itineraris) que ofereixen els diferents Parcs Naturals. Pot filtrar-se tant pel lloc com pel que es busca, i obtenir una descripció més acurada, una ubicació concreta o les dades de contacte. El segon és un cercador general, optimitzat, i fet a mida a l’hora d’idear una ruta dins d’un espai protegit. És molt útil i precís per descobrir-hi nous camins, segons el lloc, les hores que vulguem passar-hi i el grau de dificultat. Tot plegat garantint sempre el respecte per l’entorn i la nostra seguretat.

Cercador d’itineraris i altres equipaments dels parcs naturals de Catalunya

Itineraris i rutes per planificar la visita a espais naturals segons nivell i conveniència:

Per què seguir els itineraris?

Els camins tradicionals són elements molt rellevants del patrimoni material i conserven la seva forma i estructura trepitjant-los. Igualment aquells senders que s’han obert fa més poc temps s’han dissenyat amb el consens dels habitants del territori i és vital respectar-los i conservar-los.

Els itineraris indiquen les rutes més segures i destaquen elements importants del paisatge

És important seguir els itineraris oficials i les senyalitzacions, perquè ens condueixen per les rutes més segures, concentren el pas de persones pels camins assenyalats i eviten entrar en terrenys privats. No totes les propietats privades permeten el pas de visitants, i cal respectar-ho per conservar tots els valors que puguin tenir, ja siguin naturals o econòmics.

Els itineraris oficials garanteixen, d’una banda, concentrar el pas de la gent per uns indrets determinats, un fet que evita molestar i originar alguns perjudicis a animals i a la flora del seu entorn; i de l’altra, prevenen que es pugui malmetre el terreny i es provoqui més erosió a les tarteres, prats o marges, que tenen sistemes propis vegetals o que serveixen de refugi per a la fauna.

Tanmateix, els itineraris i les senyalitzacions mostren detalls o conceptes importants del paisatge. Unes traces que són part de la memòria, dels nostres avantpassats, i ens comuniquen com vivien i per on es desplaçaven. Quan hi caminem per sobre hem de gaudir-ne, però en tot moment respectar-ho profundament. Cal doncs evitar el soroll (que és també una perturbació per a les espècies), mantenir-se dins del camí (trepitjar a fora pot malmetre els vegetals, més vulnerables car no poden desplaçar-se), i no alterar fites marcades, ni incorporar-ne de noves.

Més informació sobre els camins senyalitzats i sobre com evitar entrar a propietats privades

Futlletó genèric dels Parcs Naturals de Catalunya.

Com gaudir de la natura amb respecte

Els paisatges que conformen l’entramat de tots aquests Parcs Naturals són vulnerables i més fràgils, perquè han estat protegits i ja s’han ben acostumat a una menor presència humana, o en tot cas més controlada. I també perquè molts d’ells centren part dels seus objectius a conservar espècies sensibles, les que habiten paratges més exclusius i compten amb pocs individus (cas del tritó del Montseny, Calotriton arnoldi) o perillen per les moltes amenaces de l’entorn (com la tortuga mediterrània,Testudo hermanni).

Un bon consell és intentar fer-nos invisibles i pensar que visitem una altra casa i que el seu hoste no vol que la destrossem

Quan transitem per indrets naturals, més enllà del que ja s’ha dit, és rellevant tenir-ne cura, i comprendre que per fer-ho, alguns cops serà millor no visitar-los, posposar-ne la sortida, o canviar l’itinerari. I si hi som, cal evitar aglomeracions, seguir sempre totes les normes, no fer focs, acampar als llocs habilitats, o entre altres coses, recollir amb moderació i coneixement bolets o fruits.

El remei passa per deixar el mínim rastre, originar molt pocs residus i endur-nos les deixalles que generem i llençar-les als llocs habilitats.

Més normes i consells per gaudir dels espais naturals amb respecte

Trobareu futlletons i plànols dels parcs naturals aquí

Itineraris marins

Els Parcs Naturals que inclouen una àrea marina protegida, disposen de materials que descriuen i expliquen el seu entorn, faciliten les immersions i insisteixen en la protecció i precaucions que han de tenir les persones que els visiten.

El Cap de Creus, situat entre els termes de Roses i Llançà, descriu dues rutes per poder fer sense ampolla de busseig (Cala Murtra, prop de Jòncols, i la Cala Tamariua, al costat del Port de la Selva) i 18 itineraris submarins (el Gat, Ses Ielles, o Es Forcats, per situar-ne 3 exemples).

A les Medes, s’han dissenyat també mapes que serveixen de referència: 13 a l’entorn de les illes (Salpatxot, Pota de Llop, Carall Bernat…) i 16 més cap a la costa del Montgrí (Cala Pedrosa, Cala Viuda o la Punta del Trencabraços), pensats tots per bussejar-hi amb escafandre.

Es tracta d’indrets on pot trobar-s’hi una representació del que és la flora i la fauna mediterrània, amb un tamany i un nombre molt més destacat propiciat per la protecció. Com a exemples en destaquen els anfosos (Epinephelus marginatus), els corballs (Sciaena umbra), el corall dins de les coves (Coralium rubrum), plantes com la posidònia en herbassars (Posidonia oceanica) o les gorgònies (Paramuricea clavata, Eunicella singularis i Eunicella cavolini).

Com en tot, cal també prendre precaucions quan gaudim del món submarí. És important equilibrar-nos, no generar sediments, no danyar el fons ni els organismes vulnerables que s’enganxen a les roques, no malmetre les parets o bé el sostre de les coves, i no molestar a la fauna ni tampoc alimentar-la.