Fa 25 anys que des del GDT vàrem denunciar les primeres fonts contaminades per nitrats a la Plana de Vic, amb documents escrits a màquina. Han set moltes les promeses de tot tipus per part de l’administració, assegurant que es controlaria el problema en breu. Durant 25 anys ens han parlat de moltes tècniques, de molts projectes, de moltes zones vulnerables que són sistemàticament vulnerades, i de moltes lleis per complir.
Lluny dels discursos polítics basat en la fe, nosaltres hem intentat tocar sempre de peus a terra, i amb analítiques rigoroses hem anat constatant com les fonts contaminades s’han anat escampant per tot el territori com una taca d’oli. Els pobles han hagut d’abandonar els pous, fer plantes potabilitzadores i agafar l’aigua del Ter. Aquesta és la realitat. L’última gran ocurrència varen ser unes estufes gegants, que es van anomenar “Plantes de desimpacte de purí”, que eren unes centrals que cremaven gas natural argelià per fer electricitat a Osona, i amb l’escalfor evaporar l’aigua del purí per reduir-lo. Tot un procés ecològicament estúpid i econòmicament ruïnós, que depenia del diner públic per ser rentable.
Portem 25 anys denunciant la situació, i malgrat haver avançat en alguns temes “estètics”, no hem resolt el problema ni de bon tros; ans el contrari, l’excedent de purí i la cabana porcina no han parat d’augmentar. Estem contents que se’ns hagi convidat en aquest Simpòsium. Intentarem aprendre i aportar-hi el nostre punt de vista. Però no és estrany que ens prenguem aquesta trobada amb un xic d’escepticisme. Sobretot perquè ens podríem confondre i arribar a pensar que ens trobem davant d’una dificultat tècnica, quan més aviat ens trobem davant un problema polític de primer ordre. Es pretén abordar científicament el problema dels purins, per evitar de posar en qüestió el propi model ramader que impera a Osona i a Catalunya. Perquè qüestionar el model ramader és parlar d’aqüífers contaminats, de salut pública, de portades d’aigua pagades per tots, de desaparició de la pagesia, de precarietat laboral als escorxadors, de
dependència del petroli i d’una competitivitat que en gran mesura s’aconsegueix eludint tots aquests costos. Però sobretot suposa topar amb uns interessos econòmics molt forts, que demanen de molta voluntat política per fer-hi front.
Sense voler desmerèixer els diferents avenços científics i tècnics, sinó més aviat per reforçar-los, ens sentim obligats a exigir que tots els recursos públics destinats a investigar diferents tractaments de purins, es tradueixin en voluntat política real, de posar una mica de sentit comú en tot aquest desgavell.
Des del Grup de Defensa del Ter volem:
– CONTROL REAL perquè es compleixin les normatives i lleis del sector.
– Que es faci efectiva la INTERNALIZACIÓ DE COSTOS que la contaminació per nitrats ocasiona als aqüífers.
– Que s’acabin els favors de l’administració cap a la GRAN INDÚSTRIA. Un sector VULNERABLE, altament DEPENENT de factors externs (preu internacional dels cereals i del petroli), competitiu en precarietat laboral i orientat a mercats llunyans.
– Que es potenciï un mosaic agrícola. Facilitant l’accés a la terra i fomentant els productes de qualitat, de valor afegit i distribuïts en circuits curts. Que ajudin a recuperar la lògica i la importància de la nostra alimentació i del món de la pagesia
