Una etiqueta ecològica identifica un producte amb poca o cap repercussió sobre el medi, d’acord amb uns criteris d’etiquetatge ecològic que tenen en compte el cicle de vida del producte, és a dir, el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil. Trobem ecoetiquetes als productes i serveis, als aliments i als envasos i embalatges, i n’hi ha de diversos tipus. Etiquetes oficials com la Flor Europea, que atorga la Comissió Europea, o el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, que concedeix la Generalitat de Catalunya, identifiquen productes i serveis com poden ser tintoreries, paper, càmpings, televisors o matèries primeres, que han estat sotmesos voluntàriament pels seus productors, comercialitzadors i titulars al sistema de verificació establert. Quant a l’alimentació, existeixen etiquetes específiques, també oficials, que garanteixen que els
lproductes han estat produïts o elaborats seguint es normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització. En són un exemple la de la Comissió Europea i la del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) de la Generalitat de Catalunya.
Dins de la categoria d’ecoetiquetes, també s’inclou l’etiqueta energètica, que informa de l’eficiència del consum energètic dels aparells, i els logotips que indiquen de què està fet un envàs, si és reciclable o si es posa al mercat mitjançant un sistema de dipòsit, devolució i retorn.
