Una sola Terra. El seu futur és a les nostres mans

Enguany es compleixen 50 anys (mig segle!) de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. Va començar a commemorar-se el 5 de juny de 1973 després de la designació d'aquesta data a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, també anomenada Cimera d'Estocolm, celebrada sota el lema d?"Una sola Terra" a la capital de Suècia del 5 al 16 de juny de 1972. Considerada la primera conferència mundial que va fer del medi ambient un tema important, aquella trobada internacional va suposar un punt de partida per a la preservació del planeta, i la seva celebració es va anar gestant des de l'any 1968, a partir d'una petició del govern de Suècia feta el 20 de maig del 68 i dirigida al Secretariat General pel Representant Permanent de Suècia davant les Naciones Unides
Miriam Viaplana-Blasco
periodista, coordinadora de continguts de monSOStenible

Una conferència -i segurament també una petició- inspirada en l’informe “El límits del creixement” (The limits of the Grown) també anomenat informe Meadows, pel nom de la seva autora principal, la científica biofísica Donella Meadows i publicat pel Club de Roma el 2 de març de 1972. Un informe que, inspirat en les teories de l’economista britànic Thomas Malthus que a finals del segle XVIII ja va identificar que el ritme de creixement de la població superava amb escreix la capacitat de produir aliments per a l’abastiment humà i que això generaria conflictes i fam, alertava sobre el limit dels recursos del planeta davant d’un creixement econòmic i demogràfic exponencial, i que va servir de referent per a la declaració d’Estocolm sorgida de la Cimera. La Declaració d’Estocolm, amb 26 principis, va colocar les qüestions ambientals en el primer pla de les preocupacions internacionals marcant el principi d’un dialeg entre els països industrialitzats i en desenvolupament sobre la relació entre el creixement econòmic, la contaminació (de l’aire, de l’aigua i els oceans) i el benestar de les persones al món.

Un altre resultat important de la conferència d’Estocolm va ser la creació del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) que és precisament el que dirigeix la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides durant la Conferència d’Estocolm de 1972.

Desconec si també va ser el lema d’aquella primera conferència el que inspirà la frase del gran científic català Joan Oró “Una sola Terra en el Sistema Solar. El seu futur està a les vostres mans” que recull la placa situada a l’entrada de l’Observatori Astronòmic del Montsec que ell va impulsar, però segurament que la idea de fons és la mateixa. En qualsevol cas, permeteu-me la llicència d’unir els dos conceptes, recordar-los i posar-los en valor, precisament aquest 2023 en que, a més de complir-se els 50 anys de la celebració del Dia del Medi Ambient, es commemora el centenari del naixement de Joan Oró.

Aquest any no us “donaré la chapa” dient-vos que el lema del Dia Mundial del Medi Ambient 2023 és “Per un planeta sense contaminació per plàstics” i que des del 29 de maig fins el 6 de juny, més 150 de països reunits a París treballen i negocien per arribar d’un acord internacional jurídicament vinculant pel 2024 per acabar amb la contaminació per plàstics. Un document, també teixit a França, que ha de ser el més important en materia ambiental des de l’Acord de París, el de la COP20 celebrada a la capital francesa el 2015 i que recull com a punt principal la necessitat de “mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota dels 2ºC respecte als nivells preindustrials i proseguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a l’1’5ºC respecte als nivells preindustrials, reconeixent que això reduiria els riscos i els efectes del canvi climàtic”. Un acord que marca el full de ruta dels paisos que s’hi han compromès i de la Unió Europea, però que d’altres es passen pel forro indirectament o directament entrant i sortint de l’Acord depenent del govern del país.

Tampoc us recordaré el que es diu a les Cimeres mundials del Canvi Climàtic (això ja ho he fet moltes vegades), a la cimera dels Oceans, a la de la Biodiversitat o a la de la Desertització; ni el que diuen els informes del IPCC (ja anem pel 6è!, que revela que la temperatura mitjana mundial ja ha augmentat gairebé 1’2ºC i que per mantenir-la a 1’5ºC per sobre dels nivells preindustrials caldrà una reducció ràpida i sostinguda de les emissions durant aquesta dècada). Tampoc reproduiré aquí el clam de científics i experts dient que hem desestabilitzat els sistemes que fan habitable la Terra, ni el que recorden dia sí i dia també les cada vegada més entitats i col·lectius ecologistes… No cal. Ja ho veiem amb els nostres propis ulls, ho patim a les nostres pròpies carns, i veiem com ho pateixen paisos i persones que es troben en situacions més vulnerables.

No us diré res de tot això perquè ja ho sabeu de sobres i perquè la informació ja la teniu (tenim), tot i que amb el sentit comú ja fariem.

Si parem el món les emissions es redueixen i els límits del planeta s’eixamplen

Aquest any, a banda de recordar-vos que ja estem tardant a salvar el planeta (a nosaltres, en realitat) tot i que cada dia s’estant fent més polítiques i més accions per reconduir la situació. només us vull dir una cosa que ens va ensenyar la pandèmia: i és que si parem el món (o en reduim molt els moviments) les emissions que llancem a l’atmosfera es redueixen i els límits del planeta s’eixamplen. Aquesta és una de les lliçons que ens va deixar la pandèmia.

Amb l’aturada primer total (o gairebé) de 3 mesos i després parcial que va significar la pandèmia, la reducció d’emissions que es va produir el 2020 va repercutir positivament amb l’Earth overshort day mundial -el dia en que la Terra esgota els seus recursos i comencem a viure en crèdit ecològic- que es va endarrerir més d’un mes, passant del 30 de juliol en que es va produir l’overshort day del 2019 al 22 d’agost el 2020, per tornar al 29 de juliol el 2021 i al 28 de juliol el 2022. De fet, la data de l’overshoot day cada any s’adelanta en una tendència que des del 2008-2009 (anys de la darrera crisi) només es va trencar el 2020 per la pandèmia com una de les conseqüències positives d’aquesta.

L’Overshoot Day marca la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any determinat supera el que la Terra pot regenerar en aquell any, i ens indica que a partir d’aleshores estem vivint a crèdit, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l’any següent. La humanitat utilitza actualment un 74% més del que els ecosistemes del planeta poden regenerar, és a dir, “1,75 Terres”. Des del dia en que sobrepassem la capacitat de la Terra fins al final de l’any, la humanitat opera amb una despesa ecològica deficitària. I aquesta despesa deficitària és actualment la més gran des que el món va entrar en aquest sobreximent ecològic a principis de la dècada de 1970, segons el National Footprint & Biocapacity Accounts (NFA), basat en el conjunt de dades de l’ONU que ara produeixen FoDaFo i la Universitat de York. Unes dades que ja van activar l’alerta per aquella primera conferència sobre el Medi Humà celebrada l’any 1972 a Estocolm i d’on va sortir precisament la designació del Dia Mundial del Medi Ambient el 5 de juny, una data que commemorem (no vull dir celebrem. Res a celebrar!) des de fa mig segle.

El decreixement és un camí? Jo crec que sí, tot i que cada vegada és més estret, més costerut i demana més renuncies. Estem disposades a seguir-lo? Ningú va dir que fos fàcil!

Comparteix-me:

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...

La transició energètica centra l’edició d’enguany del cicle Desnormalitza’t de Coopsetània

Sota el títol "L’energia et crema, o cremes energia", l'ateneu cooperatiu Coopsetània organitza del 9 al 12 d'octubre el cicle Desnormalitza't, que en aquesta 4a edició posa al centre del...