Cada any els municipis faciliten centenars de compostadors i vermicompostadors a la ciutadania, les guies sobre el tema ens aporten cada detall per a assolir l’èxit en el procés, i Internet ens facilita una font inesgotable de models comercials i plànols per si volem construir-nos la nostra pròpia central d’adob ecològic a casa.
La recollida selectiva de la matèria orgànica es va desplegant pas a pas arreu de tot Catalunya, però no és viable econòmica ni logísticament a indrets aïllats. A més, la gestió en el mateix punt de generació del residu evita el transport dels residus (cap a la planta, cap al camp), i distribueix la responsabilitat del tractament, evitant que es centralitzi en localitats concretes a les que es genera un cert rebuig per part dels veïns. Amb una gestió curosa, fins i tot el més inexpert dels urbanites pot fer compost amb les escombraries generades en cuinar i cuidar les plantes de casa. Les receptes, que podem seguir mitjançant diferents materials educatius, ens guien per aconseguir una correcta relació carboni-nitrogen, airejar de manera adient el material, o situar el vermicompostador a l’indret idoni de la casa per a la salut dels cucs compostadors
compostadors. El resultat serà un ric fertilitzant natural per aplicar a les plantes de casa o a l’hort, una reducció parcial dels residus orgànics generats (en el cas urbà) o total (en el cas de compostatge a terra), a més d’un tema de conversa i una activitat engrescadora per als més menuts.
La Xarxa de Compostaires Metropolitans ja la formen 1.900 persones, involucrades amb el tractament dels propis residus [1]. El compostatge ha de deixar de ser una anècdota dels patis de les escoles o els convençuts. La clau d’una societat realment més sostenible és el fet que els gestos ambientals hagin esdevingut la normalitat. En el cas del compostatge, ja tenim les eines. El món ens demana que fem alguna cosa i ens embrutem les mans.
