L’autor d’aquestyes paraules sobre el Mare Nostrum és diu Balta (no se el cognom) i el missatge em sembla molt suggerent, molt ple de contingut, i defineix bastant el sentiment de ràbia i d?impotència que jo mateixa sento en aquests moments, després d?anys i panys de clamar en el desert que estem maltractant el planeta i que tot te les seves conseqüències. A vegades les sentim llunyanes (no és que no hi siguin; és que passen lluny i no ens afecten tant), i d?altres, com aquesta, ens toquen de ple.
L’anunci del temporal Glòria que ha fuetejat amb força Catalunya, però també altres zones dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, precedia la celebració, el passat divendres 17 de gener, de la Cimera d’Acció Clímàtica de Catalunya en la que hi van participar representants polítics, de les administracions i diferents sectors empresarials i municipalistes, de l’ensenyament, de la cultura, del coneixement, i el turisme de casa nostra. Una trobada en la que vam trobar a faltar la representació del sector primari i dels col·lectius ecologistes. De fet, la Xarxa de moviments pel clima es van afanyar a fer notar el seu descontentament per no haver estat convidats a la cimera i van fer palesa la seva protesta i les seves reivindicacions una estona abans de l’inici de la cimera a l’exterior del Teatre Nacional de Catalunya, escenari que va acollir la trobada que era oficial, però que a més va tenir un caire solemne amb la clausura del president de la Generalitat Quim Torra.
Probablement si la cimera s’hagués celebrat aquest divendres enlloc del passat i haguéssim tingut presents i “frescos” els efectes devastadors que la tempesta Gloria ha tingut al territori, la trobada hagués tingut un caire més dramàtic i contundent, i l’exposició de motius i de compromisos voluntaris de les participants, s’haguessin convertit en exigències necessàries i obligatòries, en compromisos d’obligat compliment i en la recerca de solucions conjuntes siguin o no amables. I molt probablement, les xifres que s’apuntaven com el cost de no fer res, haguessin estat exemplaritzades per les primeres estimacions dels costos que tindrà refer les infraestructures malmeses i restablir els danys materials, en els casos que es puguin restablir. Perquè, com ja és sabut, hi ha tota una part del Delta, del Delta Nostrum, que ha quedat submergida sota les aigües i que ha desaparegut literalment, així com els arrossars que han quedat inundats i no se sap si se’n podrà recuperar alguna part.
I això és només el principi del que passarà i del que ens tocarà viure si no aconseguim reduir les emissions i reconduir la situació a casa nostra, a Catalunya, a l’Estat Espanyol, a Europa, al món.
La bona notícia, si és que se li pot dir així, és que tant les ciutats i pobles de Catalunya com Espanya i Europa han declarant l’emergència climàtica i estan començant a aplicar mesures i a dotar de recursos els plans verds de cara a una transició energètica. En aquest sentit, s’estan alineant esforços.
Doncs que no se’ns oblidi el que ens acaba de passar i posem-nos ferms a treballar, adherint-nos als compromisos de reducció del 50% de les emissions pel 2030 i posant -o imposant, si convé- les mesures necessàries per fer-ho possible. El Govern ha posat en marxa la plataforma per recollir les adhesions i vol presentar-ho a la propera cimera mundial del Clima que es celebra el novembre a Glasgow, Escòcia.
I la mala noticia és que tot això passa mentre al Forum Econòmic Mundial (WEF) que es celebra aquests dies a Davos, i on – entre d’altres coses – també s’està tractant la qüestió del canvi climàtic, el president del país més poderós del món, Donald Trump, continua negant el canvi climàtic, i reduïnt-ne la lluita a plantar quatre arbres, mentre augmenta el to de la ridiculització a la jove activista sueca Greta Thunberg, que acaba de complir els 17 anys i que amb la seva tossuda i sentida actitud ha conferit de l’oxígen necessari -mai millor dit- al jovent perquè desperti i lluiti pel seu futur, que també és el nostre, però no tant, perquè ells i elles són més joves.
Be. Crec que aquest article no necessita de gaires paraules. Només cal evocar les imatges que durant tota aquesta setmana ens han estat mostrant la força devastadora que poden tenir els fenòmens meteorològics extrems, que cada vegada tindrem més sovint sinó aconseguim reduir les emissions. Perquè com vaig llegir en la frase d’un instagram que acompanyava un vídeo de llamps i trons, “la terra esta molt enfadada, molt”.
