La ciutadania té un paper clau en el full de ruta cap a la societat residu zero. Per això és imprescindible fer una aposta ambiciosa per una educació ambiental que li doni les eines per assumir aquest rol. Per desgràcia, les campanyes de sensibilització i la majoria de les actuacions d’educació ambiental, cauen en dues errades principals que l’allunyen d’aquest objectiu.

Les dues grans errades: reciclatge i culpabilització

Les campanyes de sensibilització i altres actuacions d’educació ambiental relacionades amb els residus contenen, de forma generalitzada, dos grans desencerts. Cal assenyalar-los perquè es tracta d’errades que compliquen la implicació de la ciutadania en la resolució de la crisi ecosocial associada al malbaratament de recursos i la generació de residus.

Posar el focus en el reciclatge

Les campanyes de sensibilització s’orienten, gairebé de forma exclusiva, a fomentar la correcta separació de residus entre la ciutadania. El reciclatge forma part de la solució, però la focalització en aquest punt invisibilitza la importància de la prevenció, l’autèntica clau de volta per frenar la crisi dels residus. Aquesta prevenció té tres potes principals: la reducció del consum, la reparació i el foment de la reutilització. Totes tres han tingut un paper anecdòtic, fins ara, en les campanyes institucionals. Per exemple, la pràctica de la reutilització tot just ha tret el cap de forma tímida en alguna de les darreres campanyes de l’Agència de Residus de Catalunya, com la del tèxtil, però sempre vinculada a la ‘correcta separació’ dels residus.

Culpabilitzar o, en el millor dels casos, responsabilitzar només la ciutadania

Que les campanyes s’adrecin a la ciutadania i busquin la seva implicació, no té per què comportar que el missatge l’assenyali com a responsable del problema. Tampoc que li carregui la responsabilitat de posar-hi solució. Més aviat, aquest discurs pot portar en sentit contrari. Oferir una visió global de les causes del desafiament i una mirada realista sobre la capacitat dels agents diversos implicats pot ser molt més mobilitzador que no pas ‘denunciar’ certes actituds individuals.

Les 5 claus per a una bona educació ambiental en residus

Quan es parla de residus, l’educació ambiental que cal promoure hauria de basar-se en els cinc principis següents:

1. Posar l’accent en l’ús eficient dels recursos

Això vol dir, sobretot, parlar de reduir, reparar i reutilitzar. I que quan es parli de reutilització s’enfoqui a serveis comunitaris de préstec d’objectes o intercanvi de béns, i a l’ús d’envasos reutilitzables, siguin propis o dels establiments i fabricants.

2. No culpabilitzar la ciutadania

Al contrari, oferir-li les eines per fer una reflexió crítica sobre el problema dels residus i identificar els diversos graus de responsabilitat de cada territori i de cadascun dels agents implicats (empreses, administracions i ciutadania) sobre la situació actual i la cerca de solucions.

3. No presentar els hàbits sostenibles com una càrrega…

Sinó com una oportunitat de contribuir al futur desitjat. Després de dècades i dècades de missatges publicitaris que donen valor a la immediatesa, la comoditat i la facilitat, cal capgirar el discurs per presentar de forma atractiva les opcions que impliquen un ús conscient dels recursos compartits.

4. Tenir el finançament necessari

Les professionals i entitats expertes en educació ambiental quantifiquen en 2 euros per habitant i any la inversió mínima imprescindible per assolir una educació ambiental efectiva. Ara bé, segons dades de la Diputació de Barcelona, l’any que s’ha assolit el pic d’inversions municipals per habitant en el concepte de ‘campanyes de sensibilització’, el 2022, aquest va quedar-se en un 0,89. És clar que per millorar aquesta xifra, i aplicant el principi de responsabilitat ampliada del productor, les empreses haurien d’aportar més finançament a les campanyes públiques de sensibilització ambiental. Ara bé, aquesta contribució no hauria d’anar associada, com Rezero ja ha defensat en altres ocasions, a poder dictar els missatges de les campanyes ni incloure-hi els logotips.

5. Anar acompanyada de mesures tangibles que afavoreixin i facilitin el canvi d’hàbits

Perquè, com és obvi, si l’educació ambiental fa que la ciutadania avanci cap al residu zero amb un canvi d’hàbits, cal que sigui viable aplicar aquests canvis a la vida real. Per tant, les administracions públiques de tots els àmbits territorials han de dotar-se d’una estratègia de comunicació robusta i estretament vinculada a la planificació d’actuacions en la gestió, i sobretot, la prevenció de residus.

Només si es compleixen aquests cinc principis, la ciutadania pot esdevenir protagonista de la transició cap al residu zero. I això vol dir molt més que el gest mecànic de separació de la brossa. Significa aportar-hi força, creativitat i compromís.