Però com anava dient, que ens pot aportar la fractura hidràulica o Fracking? Una tècnica tant agressiva amb el subsòl, que necessita d’unes quantitats d’aigua mai vistes, que utilitza productes químics desconeguts, que rastreja el territori amb torres xuclant la seva matèria prima, que es mou per interessos privats de multinacionals, que esgota el recurs en el temps que dura una legislatura i després se’n va. Doncs a canvi ens ofereix un gas de mal rendiment, un subsòl fracturat i contaminat, uns volums olímpics de residus, molèsties obertes 24h, una bona empenta al canvi climàtic, i algun regal en forma de risc com la contaminació dels aqüífers o altres accidents de difícil solució.
Tinguem del cert que el futur se’n recordarà de nosaltres. Però no tot s’acaba amb uns quants problemes ambientals, els projectes de la gent propera que s’estan tirant endavant vinculats amb el medi natural, el patrimoni i el paisatge també es veuran degradats. La producció agroalimentaria i el turisme de qualitat són tan fràgils com el medi ambient. Les conseqüències seran econòmiques i fins i tot socials. El Fracking no és negociable per la gent del territori, no és possible plantejar-se un opció a mitges.
Per tant és necessari caminar i posar-nos d’acord amb allò que volem defensar, des del primer sector fins al últim, passant pels carrers, els prats i els plens municipals. L’administració te masses pisos i portes del darrera; fins a dia d’avui no ha garantit la gestió participativa real, democràtica i transparent d’aquest possible gas. El territori ha de conèixer, entendre i tenir veu …o millor: veus, per planificar les seves pròpies dinàmiques i desitjar un futur millor. Però a la llarga no ens podem plantejar un model social, polític, econòmic i humà sostenible sense canviar abans el model energètic, i llavors el Fracking caurà pel seu propi pes.
