És mentida que l’aiguat fos imprevisible, es tracta de fenòmens recurrents, amb períodes de retorn de 50 anys en aquest cas. Què vol dir això? Que estadísticament cada 5 dècades la Garona es desborda quan coincideixen fortes tempestes i desgel. El que és greu és portar 3 dies en situació d’alerta i que la població no se’n assabenti, sobretot després de gastar-te una morterada en un sistema per controlar els rius. No ens van avisar fins les 7.00 del dia 18 de juny, 2 hores abans de que la Garona trenqués el mur de contenció i entrés pel carrer Paisàs a Les. Primer error: manca d’informació, previsió i alerta a la població. És mentida que no hem pogut fer res per evitar destrosses. Al 2010 es va aprovar el Pla Director Urbanístic de la Vall d’Aran, que preveia la creació del Parc Territorial de la Garona, un espai on es definirien els usos permesos a través d’un pla director específic. Decidir modificar el PDU per respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal sense pensar en la urgència i l’interès general ens ha portat a un impàs de 3 anys sense planejament urbanístic en zones de risc. Segon error: el bé comú i la seguretat ha d’anar per sobre dels interessos particulars i polítics.
És mentida que la culpa sigui de la confederació hidrogràfica i de l’ACA per no deixar netejar la llera de la Garona i posar multes per danys ambientals. Tallar tots els arbres dels bosc de ribera i artificialitzar les lleres només faran que fer augmentar el risc a mig i llarg termini. La gestió ecològica dels ecosistemes fluvials, permetent la seva dinàmica natural, és una mesura de control del risc que molts països ja han implantat. L’únic que cal netejar és el fang. Tercer error: cal respectar les dinàmiques fluvials naturals i incorporar-les a les polítiques de gestió territorial, que han de ser integrals.
És mentida que la solució sigui fer murs de contenció per protegir càmpings i polígons industrials incorrectament ubicats. Les mesures preventives han d’anar en el sentit de planificació d’usos en les zones inundables, dimensionament adequat dels ponts i traçat lògic de carreteres i altres infraestructures. Els rius, amics i amigues, formen meandres, a vegades només els veiem quan es desborden, doncs bé, tots els trams de carretera enfonsats estan en un d’aquests meandres. Us recordo el meu post sobre les infraestructures al Pirineu de fa uns dies, malauradament vigent a l’Aran. Quart error: la planificació d’usos i infraestructures ha d’incorporar el risc i els factors ambientals en el disseny i no basar-se només en criteris econòmics i de confort.
És mentida que el fet de trobar-te en zona inundable des de fa molts anys legitimitzi les demandes de protecció. La majoria de càmpings aranesos no s’adapten a la legislació urbanística i ambiental vigent i s’han de legalitzar o traslladar-se, l’ARE prevista a Les hauria quedat completament inundada d’haver-se tirat endavant, el polígon industrial de Vielha, com el golf de Salardú, està en zona inundable i ara vol ser una de les 10 àrees estratègiques de Catalunya. Cinquè error: cal parlar de catàstrofes naturals o d’imprudències humanes? O planifiquem el territori amb seny o això tornarà a passar.
És mentida que la Val d’Aran sigui un cas d’urbanisme sostenible exemplar. No té Pla director urbanístic vigent i molts municipis no tenen ni POUM’s aprovats. S’ha construït en zones inundables i amb risc de despreniment, hi ha nuclis que han multiplicat per cinc la seva superfície, s’han artificialitzat les lleres dels rius fent-les més estretes, s’han autoritzat càmpings i indústries on només hi hauria d’haver camps i prats i un llarg etcètera. Sisè error: els polítics han de deixar de ser els experts en planificació del territori d’un cop i reconèixer les coses que no s’han fet bé per, ara que cal refer-ho tot aquí, començar de zero d’una forma verdaderament sostenible i estratègica. Ofereixo el meu consell expert a qui el vulgui escoltar.
I és que les catàstrofes naturals tenen una part positiva, ara que ho tenim tot destrossat podem triar entre refer el que teníem exactament igual o fer balanç i aprendre dels errors i incorporar els factors ambientals en la planificació territorial al mateix nivell, o superior fins i tot, que els criteris econòmics. D’això si que se’n diu sostenibilitat, natural i humana. Però bé, tampoc hi confio gaire, ja us diré en què i com es gasten els diners aquells que els rebran, jo per ara, vaig a començar el tercer dia de neteja de fangs del poble de la mà de tots els meus veïns i veïnes, els únics que han estat a l’alçada.
