Es tracta d’un bosc de titularitat pública situat en el Parc Natural del Cadí Moixeró i que conté un interessant rodal d’avets centenaris. De moment, el Departament d’Agricultura ha ajornat la tala dels arbres centenaris[2], però recorda que aquests aprofitaments es fan d’acord amb un IOF (Instrument d’Ordenació Forestal) aprovat per l’administració i que ha vetllat per la permanència i la qualitat del bosc des de fa dècades. En aquest sentit els tècnics forestals esmenten que el principal objectiu de les actuacions forestals és obrir clarianes per afavorir la regeneració de la massa forestal. Qui té raó ? Els que defensen el caràcter singular del bosc i s’oposen a les tales o els gestors forestals que creuen que les actuacions de gestió forestal al llarg del temps són la millor eina per garantir el futur del bosc.
Des del meu punt de vista el problema rau en l’Inventari de Boscos Singulars, finançat pel govern de la Generalitat, que es va acabar el 2011 i que des de que va ser presentat davant de la societat dorm el son dels justos en els profunds calaixos de l’administració. Per què la clau de volta és aquí? Doncs, senzillament, perquè malgrat tenir un disseny metodològic i un procés de participació impecable, no té cap valor legal. En canvi els IOF si que són documents legals aprovats per l’administració i que generen uns drets a la propietat. D’altra part, en lloc d’un Inventari caldria haver fet una Xarxa Voluntària de Boscos Singulars, és a dir, que després de fer l’inventari caldria haver parlat amb la propietat i només incloure a la xarxa aquells boscos on la propietat, pública o privada, acceptés un acord de custòdia forestal que impliques un compromís per mantenir els valor mereixedors de la singularitat i la consegüent adequació del IOF i deixar possibles compensacions econòmiques per segones etapes. Al no haver-se fet un procés de concertació, el fet de treure a la llum l’Inventari de Boscos Singulars ha generat un efecte del tot contrari al desitjat, és a dir, alguns propietaris davant de la por a possibles limitacions als aprofitaments que tenien dret segons els IOF han decidit, amb la legalitat a la ma, avançar alguns aprofitaments. En conclusió, qualsevol proposta, per molt científica que sigui, que afecti el patrimoni natural i la propietat ha de fonamentar-se en la concertació i l’acord.
[1] www.naturalistesgirona.org
[2] Diari Ara, 9 d’agost de 2014
