Els plans especials dels parcs naturals regulen els usos i les llicències d’obres dels habitatges existents i protegits, per afavorir-ne la seva rehabilitació i el seu ús i la seva adequació al paisatge de l’entorn, a través de les zones d’ordenació específica, i per remissió, a través de la regulació del planejament general municipal. El que sí que és impossible és que aquesta regulació específica serveixi per a fer-hi nous habitatges, i això és el que no els agrada, és a dir, haver de complir i fer complir dues sentències que els obliguen a mantenir aquest règim de protecció sense poder-hi fer alguns adossats. I ja fa anys que ho intenten! Aquí rau el problema. I no pas en la Llei de protecció del Cap de Creus!
No s’equivoca la Llei. S’equivoquen els especuladors! Recordem que la zona que es pretén excloure del parc és idèntica a a les pretensions del POUM de Port de la Selva de l’any 2004 i no a la que ja estava protegida anteriorment a la Llei del parc del Cap de Creus (zona PERI arran de façana). Ens causa perplexitat i vergonya l’extrema facilitat amb la que determinats propietaris o constructors deuen influir en els despatxos i governs, fins a l’extrem de gosar portar davant del Parlament el que convingui, en benefici propi i no pas del país, si així poden assolir els seus objectius. Poc els importa l’afectació al medi, l’impacte
paisatgístic, la proximitat a l’entorn del Monestir de Sant Pere de Roda, construir en terrenys amb un pendent de més del 20% i prohibit per la Llei d’urbanisme. Com que deuen estar per sobre de la Llei, quan no els convé, la fan modificar, i llestos!
El Conseller de Territori i Sostenibilitat i, sobre tot, la Directora General de Polítiques Ambientals, d’un país normal no ho haurien de permetre. Haurien de saber gestionar un parc natural, amb tot el que hi ha a dins, sense carregar-s’ho. I haurien de saber que, per excloure el nucli de la Vall del Parc de Cap de Creus, també haurien de modificar la Llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals. També haurien de carregar-se la Directiva 92/43/CEE de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. I carregar-se la Decisió de 12 de desembre de 2008 de la Comissió de les Comunitats Europees, que va elaborar una llista actualitzada de llocs d’importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, entre les quals figura el Cap de Creus, i que el Parlament de Catalunya no pot excloure de forma unilateral una zona que prèviament ha estat identificada com d’interès comunitari per una institució d’àmbit europeu.
Denunciem l’actitud cínica d’aquesta directora general que defensa l’exclusió del nucli de la Vall de Santa Creu del Parc Natural, amb l’excusa de “millorar l’àmbit agroalimentari,” que, en realitat, el que vol dir és permetre fer-hi unes quantes cases més, en un espai que no toca, per malmetre’l i transformar-lo, amb l’únic objectiu d’afavorir l’especulació urbanística, sacrificant l’interès general.
Per tot això, la Sra. Subirà ha de dimitir. Perquè aspirem a viure en un país normal. I el Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern l’ha de cessar en el càrrec de Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat. Per evitar de fer el ridícul ell mateix i fer-lo fer al Parlament.
