Els criteris ambientals haurien de formar part de manera natural de la llista de la compra. Disposem de llistes sobre els aliments més nets de plaguicides (cebes, blat de moro, espàrrecs, albergínia o síndria) i els que, d’altra banda, convindria prioritzar amb certificació ecològica per la seva elevada exposició o acumulació de tractaments químics (com ara la llet, els préssecs, el raïm, l’enciam, les maduixes o les pastanagues). Tenim a l’abast, tantmateix, informació sobre quines marques podem comprar amb la seguretat d’evitar la inclusió de transgènics a les nostres dietes. I sabem que en el marcatge de la closca dels ous el primer dígit correspon a la forma de cria de les gallines: 0 per la producció ecològica, 1 per la cria al camp, 2 per la cria a terra, i 3 a la cria en gàbies en bateria.
Pel que fa al peix, actualment les flotes pesqueres consumeixen 12,5 vegades més energia que la que conté la captura, i gairebé el 90 % de l’aqüicultura prové dels països asiàtics. Com a resposta, podem podem optar pels peixos locals mediterranis dels nivells inferiors
de la cadena tròfica, seguir atents a les normes de sostenibilitat per la producció aqüícola, o a les iniciatives per identificar els productes marins obtinguts amb criteris de sostenibilitat així com consultar a les etiquetes la proximitat de la captura.
Si tenim en compte tot plegat, el plat serà ben reeixit. I si és massa informació per recordar, sempre podem continuar actuant com a compradors conscients si simplement adoptem conductes/hàbits com triar menjar de veritat, menjar menys, i menjar sobretot vegetals. Menjar és una cita ineludible per al nostre organisme i precisament per això les decisions que prenem a taula no són banals.
