L’economista anglès Tim Jackson ha escrit un llibre titulat: Prosperidad sin crecimiento , que proposa endegar iniciatives fonamentades en activitats o tecnologies que generin poques emissions de carboni i que configurin un altre paradigma de benestar. Segons aquest economista: “La crisi actual està relacionada amb la crisi ecològica i l’expansió de la Xina i de les economies emergents accelerarà la demanda de combustibles fòssils, metalls i minerals i reduirà la disponibilitat de recursos” La principal conseqüència serà: “l’agreujament dels impactes ambientals: augment de les emissions de carboni, declivi de la biodiversitat, desforestació…”
Jackson conclou que si volem una economia diferent hem de fer inversions en altres àmbits que persegueixin: l’eficiència dels recursos, la reducció del consum de materials i la millora del medi ambient. En conseqüència, el motor de la reactivació no ha de ser el consum. La seva opinió és que cal promoure activitats i serveis que no depenguin del consum de materials. Un exemple serien les empreses centrades en els serveis a la comunitat o com ell diu en el floriment humà, com mercats d’agricultors locals, cooperatives slow food, clubs esportius, biblioteques, serveis de manteniment i reparació…És el que ell anomena l’economia “ventafocs”, la qual genera més benestar i plenitud que l’economia de “supermercat”. Alguns exemples d’aquesta economia ja existeixen, com són: el cas de la banca cívica o la cooperativa d’energia neta Som Energia (www.somenergia.coop).
L’any 1967, el professor d’història medieval Lynn White va publicar un article a la revista Science que analitzava les arrels històriques de la crisi ecològica i ens esmentava que una de les raons de la situació de crisi ecològica prové de la concepció religiosa antropocèntrica. A través de la qual s’ha entès que la terra és un recurs a disposició de l’espècie humana. Aquest antropocentrisme es consolidà durant el Renaixement i és la base del positivisme i el materialisme que van ser el suport del cientifisme dels dos darrers segles el qual ens ha portat a la situació actual. L’autor conclou que més ciència i tecnologia no resoldran el problema i que cal un canvi ideològic o espiritual, és a dir: si en la base de les relacions entre la natura i l’espècie hi ha, en bona part, uns postulats religiosos el que cal és modificar-los. En aquest sentit l’exemple i les senzilles idees de sant Francesc d’Assís fan que l’autor el consideri un dels més grans radicals del cristianisme ja que proposa un nou model de comportament davant de la natura.
El filòsof Jose Antonio Merino en un llibre dedicat a sant Francesc i l’ecologia conclou que amb sant Francesc neix una nova espiritualitat relacionada amb la natura ja que aquesta es converteix en el temple de la divinitat on es pot viure, sentir i experimentar “allò” diví.
He esmentat les idees de Jackson i White perquè al meu entendre l’èxit d’un nou paradigma econòmic necessita que, paral•lelament, es produeixi també un canvi espiritual en les relacions entre la natura i l’ésser humà. Aquest canvi s’ha de fonamentar en el sentiment intern que tots formem part d’una mateixa unitat i que cal respectar i cuidar l’ambient de la mateixa manera que es fa amb les persones.
Per finalitzar vull reproduir les paraules de Nelsa Curbelo, catòlica, mitjancera en conflictes a Llatinoamèrica i Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, ja que emfatitzen com ha de ser la relació amb el nostre entorn: ” Volem prosperar, però no a la manera consumista de vostès. Tenim el nostre propi model de desenvolupament just i harmònic amb la naturalesa: sabem que créixer és necessitar menys cada dia”
————
1- Les opinions de Jackson provenen de l’article d’Antonio Cerrillo: Una economia lenta per posar el planeta en forma (La Vanguardia del 19 de Febrer de 2012)
2-La Vanguardia del 25 de Febrer de 2012
