Ara be, el més interessant va ser l’origen de l’adjectiu fosc. Segons ens va explicar la Marta, que conjuntament amb el seu marit dirigeix la finca, aquest oliverar pren l’adjectiu fosc de l’ús que els habitants de Mollet de Peralada en feien en el seu temps lliure i normalment amb parella. Ràpidament vaig pensar en la multifuncionalitat dels boscos i en la mediterrània fecunditat de l’olivera que des de la mitologia grecollatina ha sigut considerada un arbre sagrat per totes les cultures i religions mediterrànies i en la del seu fruit, l’oli, que ha servit per ungir reis i consagrar altars. Per fortuna ara encara podem seguir gaudint de la fecunditat d’aquests arbres a partir d’untar amb oli una bona llesca de pa amb tomàquet i, tot assaborint la mossegada, tancar els ulls i somiar amb l’agradable i tènue foscor del fullatge de les oliveres d’un capvespre d’estiu.
