[foto]
Aquesta primavera hem visitat un arbre excepcional. A prop d’Horta de Sant Joan, dins d’una finca privada, que amablement facilita l’entrada, i enmig d’un oliverar, ens apareix un veritable espectacle de la natura. Es tracta de l’olivera anomenada “Lo Parot” que vol dir el pare de tots els arbres ja que simplement és l’arbre més vell de tot el territori. Es tracta d’una olivera mil·lenària declarada arbre monumental el 1990 i que té 1,30 m d’alçada i una volta de canó de 7,45 m.
Observar aquesta olivera pot tenir el mateix encant històric que contemplar una ermita romànica ja que l’arbre es va plantar, possiblement, al mateix temps que s’aixecaven els murs d’aquests temples. Per tant, es tracta d’un veritable monument natural que ha nodrit moltes generacions d’habitants de la Terra Alta a partir de l’oli que s’ha pogut esprémer de les seves olives.
L’olivera és un dels arbres més longeus de la Mediterrània. Entretenir-se a mirar la recargolada soca ens fa pensar en les tempestes, les ventades, les fredorades i les sequeres que ha suportat aquest arbre al llarg de la seva vida. Malgrat les ferides patides i la buidor de l’interior del seu tronc, “Lo Parot” segueix obrint la seva capçada cap al cel, talment com si ens digues: “segueixo essent aquí, esperant el sol i l’aigua de cada primavera per tornar a començar el meu cicle vital”. Aquesta visita ens ha fet pensar en les oliveres mil·lenàries. Després de consultar blocs i notícies hem comprovat amb satisfacció que la Taula del Sènia (www.tauladelsenia.org ) va encarregar el 2009 un recompte d’aquest arbres. El resultat va ser que van identificar-se en els 29 municipis de la Mancomunitat del Sènia, -que comprèn terres catalanes, aragoneses i valencianes- 4.157 peus que, a 1,30 m d’alçada del tronc tenen un perímetre superior a 3,5 m.
Una de les iniciatives d’aquesta associació ha estat la promoció d’oli d’oliveres mil·lenàries. Certament un pa amb tomàquet regat amb aquest oli és com degustar un pessic d’història.
