Les mil cares de la sostenibilitat

Les àrees naturals sagrades són, probablement, la forma més antiga de protecció dels hàbitats del planeta. Al llarg de la història, les civilitzacions, cultures i religions han convertit alguns espais o elements de la natura en sagrats, sigui perquè tenen un paper essencial en la vida de les persones, per la seva singularitat, o perquè el seu caràcter o altres atributs els fan ser un model per als humans. Es tracta d'elements que enriqueixen culturalment un territori i el doten de personalitat.
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible

Alguns exemples són els baobabs a l’est de l’Àfrica i a Madagascar; el mont Fuji al Japó; les vaques, micos i elefants i el riu Ganges, a l’Índia, o les formacions rocoses d’Uluru o Ayers Rock a Austràlia. A Catalunya, en tenim diversos exemples, entre els quals destaquen Montserrat, el Montsant i el monestir de Poblet, tots tres vinculats a la religió catòlica i amb un elevat interès natural, cultural i paisatgístic.

La quantitat i diversitat d’àrees sagrades que trobem arreu del món són una mostra que la diversitat biològica està lligada a la diversitat cultural. I és que la promoció de qualsevol cultura es deriva de la interacció constant entre el medi ambient i les necessitats humanes: de la mateixa manera que la identitat cultural i l’estabilitat social es poden veure influenciades per les condicions ambientals, els factors culturals poden influir, també, en els comportaments i els valors dels consumidors en relació amb l’entorn. Tot i aquesta interacció, generalment s’ha subestimat el paper que pot tenir la diversitat cultural a l’hora d’afrontar els reptes ambientals, i aquest paper s’ha reservat a la ciència i a la tècnica.

En els últims anys, però, aquesta percepció ha començat a canviar, i cada cop més es pren consciència que els projectes de desenvolupament sostenible han de reconèixer l’especificitat cultural dels estils de vida, modes de producció i formes de governança. En aquest sentit, un pas important es va produir a la Cimera sobre el Desenvolupament Sostenible de 2002, celebrada a Johannesburg, en què la diversitat cultural s’integrava a les estratègies internacionals com un factor transversal per al desenvolupament sostenible.

Garantir la participació de les comunitats locals i indígenes, i de tots els sectors de la població en la presa de decisions de caràcter ambiental, així com aprofitar els coneixements tradicionals i la seva sinergia amb els coneixements científics, són clau per garantir la preservació de la diversitat biològica del planeta i l’avanç cap a la sostenibilitat de la nostra societat.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...