La primera és que les persones necessiten sentir-nos arrelats a una cultura, una llengua, una geografia…, com els arbres que tenen el seu propi hàbitat i, en conseqüència, parlem d’arbre mediterranis, atlàntics… La segona és que tenim la voluntat de reproduir-nos, és a dir, plantar la nostra llavor i créixer. Aquesta voluntat tant pot entendres des del punt de vista material com espiritual, és a dir, moltes persones, volen difondre les seves idees, com les llavors que dissemina el vent a la cerca de noves contrades. Per aconseguir aquesta fita, a vegades, les persones fan servir la mateixa estratègia dels arbres fruiters que embolcallen les llavors de suculenta i dolça fruita. D’aquesta manera els animals s’acosten a menjar-la i així les seves llavors poden arribar a d’altres terres. De la mateixa manera algunes persones són capaços d’embolcallar els seus discursos d’una dolçor o d’un convenciment que aconsegueix seduir-te. Per aquest motiu moltes fruites, com la magrana, les figues o les pomes són plenes de simbologia.
També tenim la voluntat d’aixecar-nos i mantenir-nos drets. Un arbre tort o inclinat és un arbre que creix malament i aquesta imatge, en ocasions, també es trasllada a les persones.
Per totes aquestes raons a la Bíblia l’arbre apareix, en ocasions, com a paràbola de la vida. Podem esmentar dos exemples d’aquesta concepció de l’arbre. La primera és del Salm 1 (Ps 1:3-4) que diu:
“Serà com un arbre arrelat vora l’aigua,
que fa fruit quan n’és el temps,
i el seu fullatge mai no es marceix;
duu a bon terme tot allò que emprèn”
El segon exemple prové del Salm 128 (Ps 128: 3-6) i diu:
“La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
entorn de la taula.”
