La Directiva Europea sobre les bosses obliga els estats membres a establir mesures que garanteixin un consum mitjà anual inferior a 90 bosses/persona el 31 de desembre de 2019, i inferior a 40 bosses/persona el 31 de desembre de 2025; o implantar instruments com la no distribució gratuïta de les bosses de plàstic o la prohibició abans del 31 de desembre de 2018 ,que garanteixin la consecució d’aquests objectius. En aquest sentit, és poc probable que el Real Decreto proposat per l’Estat espanyol doni compliment a la Directiva Europea, ja que difícilment s’assoliran els objectius de reducció per l’any 2019 només amb dos anys de prohibir la distribució gratuïta de bosses (2018 i 2019).
A tall d’exemple, si a Catalunya, on ja fa temps que s’estan aplicant mesures per reduir el consum de bosses (des de 2009 es van engegar acords voluntaris amb la distribució per cobrar les bosses i des d’abril està prohibit distribuir bosses de plàstic), encara es consumeixen 164 bosses de plàstic de nanses d’un sol ús, el consum actual a tot l’Estat espanyol previsiblement és molt superior (de fet el propi Real Decreto no esmenta les dades de consum actuals). Per tant, l’Estat espanyol ha reaccionat massa tard.
D’altra banda, segons el Real Decreto (que estarà en fase d’exposició pública fins al 15 de setembre), les bosses compostables seran gratuïtes en una primera fase, fet que pot provocar que els consumidors triïn l’opció de la compostable per un criteri econòmic i no es canviïn els hàbits de compra.
No té sentit substituir les bosses de plàstic per bosses compostables, ja que també tenen un impacte ambiental (consum energètic, emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, i a més si acaben al mar no es degraden en aquest medi) i no seria bo transferir l’actual consum excessiu de bosses de plàstic a bosses compostables. Per això la única solució sostenible i sensata és substituir les bosses d’un sol ús (de qualsevol material) per alternatives reutilitzables, que avui en dia hi ha una àmplia oferta per a tots els gustos: bosses plegables de tela, de ràfia, cabassos, carretons, etc. I per canviar la mentalitat d’usar i llençar a la de reutilitzar, cap bossa d’un sol ús hauria de ser gratuïta.
I les bosses de secció (les típiques sense nanses) seran gratuïtes en una primera fase i hauran de ser compostables en una segona fase.
Un altre punt crític en el fet que les persones consumidores triïn l’opció de les bosses compostables pel fet de ser gratuïtes pot, alhora, provocar problemes en la separació selectiva. Les bosses compostables s’utilitzen per separar els residus orgànics de casa i dipositar-los al contenidor de matèria orgànica perquè es poden degradar en instal·lacions on es tracta la fracció orgànica per convertir-la en compost. Però, si es dipositen en altres contenidors esdevenen un problema ambiental i econòmic. Per exemple, la presència de bosses compostables en el contenidor d’envasos lleugers (plàstics…) o altres fraccions no orgàniques en dificulta molt el seu reciclatge. Això és especialment rellevant perquè actualment en la majoria de ciutats i pobles de l’Estat espanyol encara no hi ha un bon desplegament de la separació selectiva de la fracció orgànica.
Per tant, per assolir els objectius de la Directiva Europea,la normativa hauria de prohibir ja en una primera fase totes les bosses de plàstic, i alhora no permetre la distribució gratuïta de cap tipus de bossa d’un sol ús, independentment del material
Resulta obvi que, perquè la prevenció de residus d’envasos (safates, bosses, embolcalls…), esdevingui realment un dels eixos estratègics de la sostenibilitat a l’Estat espanyol, es requereix una visió sistèmica del problema i polítiques transformadores . Queden pendents altres elements lligats a la proliferació d’envasos i embolcalls d’un sol ús com les bosses sense nanses.
