Les finances ètiques es basen en una nova relació amb el diner en la qual no se cerca només la rendibilitat sinó també la tranquil•litat de saber que els nostres estalvis monetaris no acaben participant, encara que sigui indirectament, en el finançament d’activitats tan oposades a les nostres intencions com l’armament o les energies contaminants. Al contrari, en aquest cas els nostres dipòsits monetaris permeten finançar projectes que aporten beneficis a la societat i que, tot i ser viables tècnicament i econòmicament, troben dificultats per accedir a recursos de les entitats financeres convencionals, per estar començant o per altres motius. Els projectes promoguts per la banca ètica es realitzen en condicions justes per a l’entorn i els treballadors. En internalitzar aquests factors, la rendibilitat que aporten sovint no és tan elevada com en el cas de les finances convencionals, però la rendibilitat social la supera amb escreix.

Hi ha entitats bancàries amb una política d’inversions mitjançant la qual només financen empreses i projectes amb objectius socials, ambientals i culturals.

Les cooperatives de serveis financers sorgides de l’economia social, a més, són projectes autogestionats, en què les mateixes persones que dipositen el fons monetari decideixen on anirà a parar. D’altres entitats proposen al seus clients que escullin els projectes de caire ambiental o social en els quals voldrien que s’utilitzessin els rendiments obtinguts amb les seves inversions. També existeixen iniciatives per posar part dels estalvis a treballar en instal•lacions fotovoltaiques o plantacions d’arbres , a la vegada que s’aconsegueix un certa rendibilitat. L’activitat econòmica no és neutral, i amb els nostres diners podem fer sentir la nostra veu.