És en aquest sentit que la implicació ciutadana en la definició del nostre paisatge es mostra no únicament desitjable sinó també inevitable. Des de les administracions públiques s’emprenen nombrosos programes per a la recuperació i conservació de valors naturals i culturals presents al territori, però hi ha altres fórmules per facilitar la restauració i conservació del territori que estan liderades per la societat civil organitzada.
En aquest principi es fonamenta l’anomenada custòdia del territori, una filosofia nascuda als Estats Units d’Amèrica a finals del segle xix que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels seus valors per mitjà d’acords voluntaris. Al nostre país existeixen moltes organitzacions sense afany de lucre que endeguen iniciatives de custòdia del territori. En molts casos, aquesta activitat consisteix en l’actuació directa en el territori mitjançant grups de voluntariat, mentre que en d’altres és el mateix propietari o gestor del terreny qui adquireix compromisos d’actuació. En uns i altres casos, la participació de tots nosaltres és essencial per aportar recursos personals i materials.

Si no defineixes el teu paisatge, algú altre ho farà per tu, i si et descuides, contra tu.