I nosaltres, cap a on anem?

"Envàs, on vas?" és, sense cap mena de dubte, la campanya de comunicació ambiental que més ressò ha tingut a Catalunya. Se n'ha parlat a la televisió i a la ràdio, se n'han escrit articles en diversos diaris i Internet, i especialment Twitter n'ha tret fum. Arrel de tot el debat social generat i de la pròpia experiència amb el reciclatge, qualsevol ciutadà pot formar-se una opinió al respecte el que, sigui quina sigui, sempre és positiu.
Judit Rodríguez Manotas
Ambientòloga

La idea d’una cançó i un eslògan que s’encomana, especialment, ha cridat molt l’atenció però, un cop analitzat el seu contingut, molts ciutadans s’han quedat confosos, desorientats sobre les noves consignes de separació de residus, tot i disposar d’un web i una aplicació mòbil de consulta. Amb el pas dels anys, s’ha acabat associant erròniament el contenidor groc al plàstic i metall, el blau al paper i cartró, i el verd al vidre, és a dir, s’ha associat cadascun dels colors a un material. Però la realitat dista molt d’aquesta classificació: allò que correspon a cada contenidor són els envasos dels mencionats materials amb el distintiu “punt verd” que indica que l’empresa envasadora del producte que contenia es fa càrrec econòmicament de la seva gestió, pagant una taxa a Ecoembes i Ecovidrio, societats sense ànim de lucre, i complint així amb la llei estatal de residus de 1997. La resta ha d’anar a la deixalleria o al contenidor de la fracció “resta”.

Amb aquesta campanya, els ciutadans s’han adonat que no tots els residus reciclables que generen a casa seva es reciclen, sinó només una part, degut a l’actual model de gestió d’aquests residus. La polèmica també ve servida per la qüestió de la demanda d’uns esforços afegits als ciutadans en el reciclatge que no es tradueixen en un bé per al medi ambient i pel conjunt de la societat, sinó per al funcionament d’un sistema que ha demostrat no satisfer completament les necessitats reals de la població.

La pregunta deixa de ser “Envàs, on vas?” per ser “Cap a quin sistema de gestió dels residus hi anem tots plegats?”

Per tant, tenint en compte que encara aproximadament un 30% dels envasos van a parar a la fracció “resta”, no hagués estat més útil, basant-nos en l’actual i complex sistema de gestió de residus, dirigir la campanya en la línia de la reducció d’aquest percentatge en comptes de voler disminuir els impropis dels contenidors, és a dir, aquell residu que no pertany al contenidor en qüestió? Com es traduirà la campanya a llarg termini en els hàbits dels ciutadans? Reciclarem “millor” o, pel contrari, davant la complexitat o la indignació, deixarem de reciclar? En qualsevol cas, aquesta campanya ha obert un debat sobre la qualitat del sistema actual, que segurament resultarà en noves reflexions i compromisos per a la seva millora en el futur. Així doncs, la pregunta deixa de ser “Envàs, on vas?” per ser “Cap a quin sistema de gestió dels residus hi anem tots plegats?”  

1 ECOEMBES recicla el 68,3% dels envasos de metall, plàstic i paper/cartró posats en circulació.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...