La primera data rellevant ha estat, com dèia, el primer dia de la setmana, el dilluns 22 d’abril, dia de la Terra. Diada de reflexió al voltant de la relació que mantenim amb el planeta i de conscienciació sobre la importància que te (i li hem de reconèixer) la llar que ens acull, ens alimenta, ens nodreix i ens oxigena. En els darrers mesos han sorgit persones (Greta Thunberg) i moviments (Friday For Future i Extinction Rebellion) que clamen perquè ens adonem que ens estem carregant la nostra propia civilització i demanen accions immediates de la societat i dels governs per aturar el canvi climàtic. S’estima que el 2020 ha de ser l’any a partir del qual comencin a descendre les emissions que s’haurien de reduir a la meitat el 2030 i arribar a zero el 2050, si volem evitar el desastre climàtic.
La segona data rellevant de la setmana ha estat el dimarts 23 d’abril, Sant Jordi, una de les diades més significatives de Catalunya. Cultura, flors, amor, colors, primavera, encontres, reivindicació de la cultura catalana. Segur que, malgrat tots els malgrats, l’heu gaudit i celebrat comprant i regalant libres i roses a les vostres amistats, parelles i familia.
La tercera data significativa d’aquesta semana està per venir. Evidentment parlo de diumenge 28 d’abril. Dia de les eleccions generals. Aquests dies hem tingut oportunitat de seguir els debats que han ofert els mitjans de comunicació, de llegir, escoltar i veure les entrevistes als candidats (en masculí) i els espais gratuits de propaganda electoral, de seguir el judici del procés, de llegir els programes dels partits que, vulguis o no, rebem a casa nostra i omplen la bústia fins a rebentar de paperassa i de promeses que després cap organisme independent en fiscalitzarà el compliment per imposar algun tipus de sanció a qui no compleixi.
Avui divendres és el darrer dia de la campanya electoral d’aquestes eleccions que es produeixen en un moment especialment rellevant que viu el país, amb membres de partits i candidats empresonats, amb membres de partits, candidats i presidents exiliats, amb més membres de partits, cantants i activistes aixoplugats a l’espai europeu. Un espai europeu que lluita per mantenir la unió -europea- i també per contenir l’escalfament global per sota de l’increment d’1’5º, que és el llindar la superació del qual és extremadament perillós segons els cientifics i els informes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, l’IPCC.
Què dir davant d’aquest panorama? Demanar que reviseu els discursos de la Greta, aquesta nena-noia que, amb les seves paraules, conmou les consciencies de joves i adults, i que -des de la senzillesa i el sentiment- demana un futur per ella i, a la vegada, per totes les persones que habitem el planeta Terra. Demanar que escolteu les dades i les previsions de la ciència que des de fa anys -i ara “in extremis”- llança advertiments i també propostes de solucions per aturar el canvi climàtic. Com els que van provocar la creació del moviment Extinction Rebellion al Regne Unit l’octubre del 2018 i que s’ha extès a diferents paisos com Catalunya. Com les que va oferir la jornada 50 pel clima que es va celebrar el passat 7 d’abril a Barcelona, on mig centenar de científics de diferents disciplines van exposar la seva visió del moment aportant propostes o camins de solució.
Formules màgiques que arreglin el problema sense fer canvis i d’un dia per l’altra no n’hi ha, no ens enganyem. Hem de canviar el sistema, no el clima, com diuen el joves de Friday For Future que es manifesten cada divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la seu de la Generalitat. Hem de decreixer, hem de deixar de fer algunes coses, i canviar la manera de fer-ne unes altres. Ningú diu que sigui fácil. Però no tenim alternativa. Hem d’actuar, hem de canviar i hem de decreixer. Hem de canviar els models imperants. I ho hem de fer depressa. Abans no sigui massa tard. No ho dic jo, ni la Greta, ni els moviments que s’estan generant ni les protestes que porten a terme i que han generat ja més d’un miler de detencions a Londres. Ho diu la ciencia, ho diu l’evidència científica i ho diu també, no ens enganyem, el sentit comú. Només cal preguntar al nostre voltant com eren els estius i els hiverns fa 20, 30 anys.
Doncs ja está. Pensem i reflexionem al voltant de tot això abans d’anar a votar aquest diumenge i fem-ho en clau de país, però també en clau de planeta, la casa de tothom.
