El primer que em va sorprendre va ser que la música havia estat feta per Roger Mas i que aquest tema es trobava en el darrer treball publicat per l’autor i que s’havia gravat conjuntament amb la cobla sant Jordi en uns concerts fets a Solsona. Curiosament vaig assistir a un d’aquests concerts en una freda nit de desembre.
El reportatge explica– a partir del testimoni d’unes 40 persones que van tenir familiars o amics que es van emboscar- la vivència de les persones que durant la Guerra Civil espanyola van fugir de casa seva i es van amagar, majoritàriament, enmig dels boscos de les serres pirinenques i se’ls coneixia amb el terme, “emboscats”
Alguns van amagar-se perquè eren perseguits, producte de la seva posició social o per pertànyer a l’església i, en conseqüència, temien per la seva vida. D’altres, van marxar, senzillament, perquè no volien participar en una guerra que no anava amb ells i van trobar en el bosc un refugi. Com que estaven en edat militar se’ls va considerar desertors i van ser perseguits per les autoritats republicanes. Es tracta d’una història de pors i temences i, a la vegada, una narració on la foresta es converteix en la casa d’uns homes avesats a treballar la terra.
