El país i l’ocupació del sòl

Sobre la ronda del Vallès i el quart cinturó ja s'ha dit tot. Ja veurem com en sortirem d'afectats. El que he trobat a faltar ha estat que no es plantegés un debat de com voldríem que s'estructurés i ordenes el Principat si fóssim independents. La sensació és que sempre ens hem d'adaptar a les necessitats de l'estat espanyol, en funció dels seus criteris i sense contrapartides a canvi.
Carles Barcons

Per acabar-ho d’adobar, ni tant sols el territori es posa d’acord, i sovint obeeix ordres de partit, uns en clau espanyola, els altres en clau de creixement, quan no són ajuntaments que volen créixer per disposar d’unes finances que no arriben pels conductes ordinaris. Hi cap més gent a l’àrea metropolitana de Barcelona? Si creixem, mantindrem el territori de la forma que ens agradaria que arribes als nostres fills? Disposem de prou recursos hídrics?
Si tenim en compte que hi ha ajuntaments que justifiquen inacció davant construccions en zones no urbanitzables en base a que “… avui, que tant es parla de crisi i de carències i d’anys difícils, ens sembla que no seria el moment més oportú per engegar un desnonament o tirada a terra d’aquesta casa, fet que per altra banda li costaria uns diners a l’Ajuntament, encara que els pogués recuperar al llarg dels anys, d’una manera difícil.” Tot un bon exemple d’humanitat.
Tal és la bona voluntat d’alguns ajuntaments, i tan precària la seva situació econòmica, que potser arribarem a la lliure utilització del sol.
Com tindrem el territori d’aquí a mig segle?
Des d’Esquerra, hauríem de plantejar temes com la revisió de la llei de finançament local, per evitar ajuntaments extremadament endeutats sigui per hipoteques històriques, per dimensions, o pel canvi d’ús de les urbanitzacions que es varen crear entre els anys 60 i 80, que de ser segones residències, ara són habitatges habituals, amb els serveis associats que això comporta. També ens trobem ajuntaments molt pròspers que gràcies a importants creixements industrials, ara poden gaudir d’una molt gran quantitat i qualitat de serveis, especialment concretats en espais lúdics i socials, gràcies al finançament que els proporciona la creació de sol industrial.
Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos un repartiment de recursos més adequat a les necessitats de cada municipi, per tal d’evitar que es manifestin aquestes diferencies en la dimensió en que s’evidencien en alguns municipis de la nostra comarca (Vallès Oriental), i de tot Catalunya en general.

Comparteix-me:

Els incendis de la Segarra, qualificats de sisena generació pels bombers, han provocat 2 morts

Els incendis declarats aquest primer dia de juliol als municipis de Sanahuja i Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, i que afecten també les comarques de la Nogera i l'Urgell...

Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de...

El darrer número de la revista Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 a les comarques del Vallès

La revista-llibre Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 sobre espais emblemàtics del Vallès com Gallecs, els parcs de Sant Llorenç i el Montseny o el Quart Cinturó...