El canvi d’hora es va iniciar el 1918, però amb l’objectiu principal de estalviar carbó. Des de 1950 a 1973 es va abandonar aquesta pràctica. El 1974, la crisi del petroli va provocar que es tornés al canvi horari a Espanya i a la resta d’Europa, amb l’argumentació de que s’estalviava energia en la il luminació. Des de llavors els països europeus retarden i avancen el rellotge. No obstant això, sempre ha existit el mateix debat:
Realment estalvia energia aquest canvi horari?
La intenció amb tot això és adaptar-nos a les hores de sol. Segons les Institucions aquest gest ens permet estalviar energia. És aquí quan s’inicia el debat anual sobre aquest estalvi: A Espanya es fan estimacions d’estalvi que apunten entre el 0% i el 0,5% . La
pregunta aleshores és si val la pena adequar-nos a la llum solar. L’enllumenat públic, que té gran demanda energètica, es regula de manera automàtica, ho fa a través de cèl•lules fotoelèctriques situades per zones. Aquestes s’encarreguen d’encendre el
enllumenat quan la llum cau a un punt concret. Per això el enllumenat públic és el sistema que més estalvi pot presentar amb aquest canvi horari. Rondarà el 3% .
Des Red Eléctrica de España (REE), l’empresa que registra minut a minut com evoluciona la demanda elèctrica, s’apunta, a més, una altra qüestió interessant. L’estalvi que genera el canvi horari es dilueix a poc a poc. En els primers dies sí que hi ha estalvi
però després es va perdent.
Des del IDAE, l’estimació d’estalvi ronda els sis euros l’any per llar. “Si això ho multipliquem per 24 milions de punts de subministrament donen un resultat de 144 milions d’euros. Si es té en compte que la factura elèctrica anual ronda els 20.000 milions d’ euros, resulta que el canvi horari, almenys a Espanya, obté uns resultats econòmics mínims.
Des del punt de vista de l’eficiència energètica hem de conscienciar-nos que qualsevol gest que fem de cara a l’estalvi energètic vindrà bé fins i to a la nostra butxaca. Tot l’any
hem de tenir en ment l’optimització i l’ús correcte de nostres recursos energètics.
Resumint, perquè veiéssim canvis significatius en l’estalvi pel que fa al canvi d’hora tant a la tardor com a la primavera hauríem de modificar el nostre horari personal. Adaptar la nostra vida a aquest horari. Pensem a modificar torns de treball en fàbriques o simplement que nosaltres mateixos moguéssim una hora tota la nostra vida diària (escoles, feina etc). Millor que ho deixem com està amb la idea ben clara que el que estalviem al matí ho gastem a la tarda.
