Com a societat hem de ser conscients d’aquests riscos i aprendre a gestionar-los, i més en un context de canvi climàtic, on els experts ens asseguren que augmentarà la freqüència dels fenòmens climatològics extrems. Això és important que ho entenguem tots, per tal que a banda de queixar-nos trobem les maneres de preparar-nos per afrontar els riscos i adaptar-nos per evitar al màxim els danys.
En el cas de la nevada del dia 8 una de les conseqüències més greus va ser el tall en el subministrament elèctric, que va afectar a milers usuaris, a alguns durant tota una setmana. Caldrà analitzar perquè va quedar inutilitzada la xarxa de distribució d’electricitat, aclarir responsabilitats i establir les mesures per tal que no pugui tornar a passar. Ara bé, a banda d’aquest cas concret, i en el marc de les estratègies d’adaptació als riscos naturals, d’aquest cas en podem treure algunes lliçons que ens parlen de la diversificació de fonts, descentralització i interconnexió.
Als municipis afectats no tothom es va quedar sense llum. Alguns pocs ciutadans van poder seguir gaudint del corrent elèctric, malgrat que la companyia subministradora no la pogués fer arribar. Com és possible? La resposta està en l’autoproducció d’electricitat, amb fonts d’energia renovables, com és la solar tèrmica per a escalfar l’aigua o la solar fotovoltaica per a generar electricitat, o fins i tot l’ús de l’energia del subsòl (geotèrmica). Així, el que sembla una idea esbojarrada i utòpica d’uns pocs es va convertir en una estratègia d’adaptació al risc. El que en un moment pot semblar una inversió supèrflua es converteix en una situació adversa en la garantia de no dependre d’una companyia elèctrica. Si sempre havíem parlat de raons d’eficiència i de reducció d’impactes ambientals per tal de recolzar les energies renovables, ara podem afegir la raó de la seguretat de subministrament. Això ens recorda que hem d’anar cap a un futur on les cases s’autoproveeixin de l’energia que necessitin, cap a l’edifici de “consum 0” o consum mínim.
Però mentre això no passi, entre l’autosuficiència de tots els edificis i la situació actual de dependre de l’electricitat que ens arriba de lluny (de fet, a les comarques gironines no hi ha cap gran central de generació d’electricitat) hi ha encara moltes situacions intermèdies, on es pot augmentar molt el grau de descentralització de la generació d’electricitat, i d’interconnexió de la xarxa de distribució. Al nostre parer una lliçó que podem aprendre de l’apagada de la nevada i que no hem vist reflectit enlloc encara és que la descentralització i la diversificació de fonts en la generació d’electricitat és una estratègia per a la seguretat de subministrament. El que és vàlid per a la nevada ho pot ser també en altres situacions.
Necessitem una xarxa ben integrada, molt mallada, que permeti fluxos bidireccionals. Una vertadera xarxa d’interconnexió – com ho és Internet – és garantia de democràcia. Amb l’electricitat també hem d’anar cap aquí. La xarxa ha de ser de tots. No pot ser un monopoli ni una estructura piramidal on un sol actor controli un element tant bàsic per a la nostra societat com ho és ara l’electricitat. Aquest cas també ha posat de manifest que el sistema actual és antiquat, ens cal un sistema més robust i més intel·ligent, amb més opcions per incorporar els nous avenços en tecnologies eficients, microxarxes, energies renovables i apostes de futur com el vehicle elèctric.
El model energètic que tenim a Catalunya no s’assembla gaire a aquest que acabem de descriure, però necessitem que en un futur proper sigui una realitat. Per a fer-ho, no podem confiar en què el mercat i les empreses privades, per si mateixes, ens hi portin. En un context de liberalització del sector energètic que ens ve imposat per la Unió Europea, no n’hi ha prou que sigui més eficient, perquè la inèrcia del present i de fer els mínims canvis ens pot mantenir en un sistema ineficient i ineficaç durant molt de temps. Cal, per tant, un marc polític i regulatori adequat, que obligui a les empreses a fer els canvis necessaris socialment. Les decisions no són només d’àmbit català: el Govern espanyol i sobretot l’europeu té molt a dir en aquesta regulació. Però és també obligació del Govern de Catalunya vetllar perquè els canvis s’esdevinguin. Cal que el Govern tingui tant la informació com la capacitat de control i de situar les condicions per a què s’assoleixi una bona qualitat dels serveis públics incorporant els avanços tecnològics al sistema elèctric.
La nevada, doncs, ens recorda que vivim en un món amb riscos naturals que no podem evitar, però tenim ja moltes eines disponibles – que només cal implementar – per tal d’adaptar-nos a situacions de risc. En la gestió de riscos naturals, el lideratge i la coordinació són públiques. En el subministrament d’energia, sabent la importància cabdal que té pel funcionament de la societat, també ho haurien de ser.
Ramon Arribas i Quintana
Sílvia Cañellas i Boltà
