El compromís d’Obama de reduir les emissions en un 17% pel 2020 respecte les del 2005 en realitat no és gran cosa, però resulta del tot trascendent de cara a desencallar posicions d’altres països com Índia o Xina. De fet, la Xina, una de les potencies emergents que més contaminen ha respost a l’anunci fet pels EEUU amb un compromís de reducció pel 2020 del 40% respecte el 2005 i referint-se a la intensitat energètica.Per avaluar exactament que representen els compromisos de cada país, caldrà buscar un referent comú del punt de partida, o un equivalent, per poder calcular que representen en realitat les xifres promeses per uns i altres. La Unió Europea apreta perque el referent sigui les emissions de 1990, però de moment tant els EEUU com la Xina parlen del 2005. El punt de mira és, però, per a tothom el 2020. Xifres a banda, (massa baixes pels que pensem que potser no hi serem a temps i massa altes pels que creuen que no es pot canviar tot tant depressa) el que resulta significatiu és que l’anunci dels EEUU obre la porta a la possibilitat d’arribar a un acord mundial per a la reducció d’emissions al planeta, un acord del tot necessari per començar a caminar en la direcció correcta. Perquè l’atmosfera no entén d’on li venen les emissions. Aquestes, vinguin del país que vinguin afecten el conjunt, i en aquest cas, el conjunt és el planeta Terra, el nostre hàbitat.
