Copenhaguen: la nova esperança

L'anunci fet per Barack Obama d'assistir a la Cimera de Copenhaguen amb un compromís de reducció d'emissions és, d'entrada, una bona noticia, i marca un punt d'inflexió, tant en l'actitud de l'administració nordamericana, com en el debat mundial per la lluita contra el canvi climàtic.
Editorial

El compromís d’Obama de reduir les emissions en un 17% pel 2020 respecte les del 2005 en realitat no és gran cosa, però resulta del tot trascendent de cara a desencallar posicions d’altres països com Índia o Xina. De fet, la Xina, una de les potencies emergents que més contaminen ha respost a l’anunci fet pels EEUU amb un compromís de reducció pel 2020 del 40% respecte el 2005 i referint-se a la intensitat energètica.Per avaluar exactament que representen els compromisos de cada país, caldrà buscar un referent comú del punt de partida, o un equivalent, per poder calcular que representen en realitat les xifres promeses per uns i altres. La Unió Europea apreta perque el referent sigui les emissions de 1990, però de moment tant els EEUU com la Xina parlen del 2005. El punt de mira és, però, per a tothom el 2020. Xifres a banda, (massa baixes pels que pensem que potser no hi serem a temps i massa altes pels que creuen que no es pot canviar tot tant depressa) el que resulta significatiu és que l’anunci dels EEUU obre la porta a la possibilitat d’arribar a un acord mundial per a la reducció d’emissions al planeta, un acord del tot necessari per començar a caminar en la direcció correcta. Perquè l’atmosfera no entén d’on li venen les emissions. Aquestes, vinguin del país que vinguin afecten el conjunt, i en aquest cas, el conjunt és el planeta Terra, el nostre hàbitat.

Comparteix-me:

L’onzena edició del Mobile Social Congress es tanca amb un balanç positiu i rècord d’assistència

El Mobile Social Congress (MSC) es consolida com a espai de reflexió crítica sobre la tecnologia, promovent alternatives basades en la justícia global. Hi han participat més de 400 persones...

Un pla per garantir la producció i la continuïtat de l’avellana

El Pla l’avellana 2026-2028 s’impulsa com a eina clau per definir les línies estratègiques que permetin la recuperació del sector i la promoció de la producció i comercialització a través...

Nova seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) al Pirineu

La Seu d'Urgell acull el nou centre de l'IRTA que el Govern ha inaugurat al Pirineu, i que neix per connectar ciència, innovació i muntanya. També amb la voluntat d’impulsar...