Consumir menys per l’equitat ambiental

L'actual model de producció industrial globalitzat dels països del Nord s'abasteix en gran part de recursos naturals del Sud (minerals, petroli, gas natural, productes agrícoles) on com a contrapartida s'hi provoquen una sèrie d'impactes socials i ambientals força negatius. Aquest intercanvi desigual genera un deute ecològic dels països del nord envers als del sud.
CADS
Consell assesor per el desenvolupament sostenible

Per exemple, les explotacions mineres en països africans generen forts impactes com la desforestació, contaminació d’aigües i d’aire, i gran producció de residus, i poques vegades repercuteixen en la població local, ans al contrari, han alimentat conflictes bèl·lics com els coneguts casos dels diamants de Sierra Leone o del coltan al Congo, amb unes dramàtiques conseqüències socials.Així mateix, la situació econòmica d’aquests països els fa més vulnerables als riscos globals, tot i que no en són els responsables. Per exemple, el canvi climàtic és essencialment provocat pels països industrialitzats però els impactes poden tenir efectes devastadors en països del Sud, amb menys recursos per a adaptar-se i més exposats a les inundacions, huracans, desertització i altres fenòmens extrems.
La llunyania amb què la societat percep aquesta situació ens fa sentir poc responsables i amb una limitada capacitat d’intervenir-hi. Ara bé, si tenim en compte que la cultura del consum en què estem submergits alimenta aquesta situació, alternatives com el consum de productes de comerç just i ecològic poden ser una gran contribució a nivell individual.Així mateix, les mil vegades citades paraules de Mahatma Gandhi: “Viu senzillament per a què altres senzillament puguin viure” han cobrat un sentit especial en la situació actual de crisi ecològica i desigualtat social.

Si ens trobem en un bufet i som els primers de la cua, hauríem de pensar quina quantitat ens posem al plat. Imaginem que el bufet inclou aigua i aliments, però també materials per a roba i habitatge, energia, sanitat, mobilitat i confort. Quina quantitat hem d’agafar de cada cosa per cobrir les nostres necessitats, tot deixant-ne prou per a qui hi ha darrera nostre? Pensem que a la cua no hi ha només els altres 6.000 milions de persones que habiten la terra, sinó els que encara han de néixer i tota la resta d’éssers vius que ens acompanyen al planeta.

Avui, el consum excessiu d’uns és un miratge basat en la injustícia de la situació d’uns altres. Sens dubte, els nivells de consum arreu del món han de convergir per a què tots puguem viure bé i dintre dels límits de la natura.

Comparteix-me:

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...

BioCultura celebra fins aquest diumenge la 30a edició de la fira a Barcelona

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins diumenge la 30a edició de la fira BioCultura, una gran mostra de productes ecològics i consum responsable. ....