Consumir menys per l’equitat ambiental

L'actual model de producció industrial globalitzat dels països del Nord s'abasteix en gran part de recursos naturals del Sud (minerals, petroli, gas natural, productes agrícoles) on com a contrapartida s'hi provoquen una sèrie d'impactes socials i ambientals força negatius. Aquest intercanvi desigual genera un deute ecològic dels països del nord envers als del sud.
CADS
Consell assesor per el desenvolupament sostenible

Per exemple, les explotacions mineres en països africans generen forts impactes com la desforestació, contaminació d’aigües i d’aire, i gran producció de residus, i poques vegades repercuteixen en la població local, ans al contrari, han alimentat conflictes bèl·lics com els coneguts casos dels diamants de Sierra Leone o del coltan al Congo, amb unes dramàtiques conseqüències socials.Així mateix, la situació econòmica d’aquests països els fa més vulnerables als riscos globals, tot i que no en són els responsables. Per exemple, el canvi climàtic és essencialment provocat pels països industrialitzats però els impactes poden tenir efectes devastadors en països del Sud, amb menys recursos per a adaptar-se i més exposats a les inundacions, huracans, desertització i altres fenòmens extrems.
La llunyania amb què la societat percep aquesta situació ens fa sentir poc responsables i amb una limitada capacitat d’intervenir-hi. Ara bé, si tenim en compte que la cultura del consum en què estem submergits alimenta aquesta situació, alternatives com el consum de productes de comerç just i ecològic poden ser una gran contribució a nivell individual.Així mateix, les mil vegades citades paraules de Mahatma Gandhi: “Viu senzillament per a què altres senzillament puguin viure” han cobrat un sentit especial en la situació actual de crisi ecològica i desigualtat social.

Si ens trobem en un bufet i som els primers de la cua, hauríem de pensar quina quantitat ens posem al plat. Imaginem que el bufet inclou aigua i aliments, però també materials per a roba i habitatge, energia, sanitat, mobilitat i confort. Quina quantitat hem d’agafar de cada cosa per cobrir les nostres necessitats, tot deixant-ne prou per a qui hi ha darrera nostre? Pensem que a la cua no hi ha només els altres 6.000 milions de persones que habiten la terra, sinó els que encara han de néixer i tota la resta d’éssers vius que ens acompanyen al planeta.

Avui, el consum excessiu d’uns és un miratge basat en la injustícia de la situació d’uns altres. Sens dubte, els nivells de consum arreu del món han de convergir per a què tots puguem viure bé i dintre dels límits de la natura.

Comparteix-me:

SOS Costa Brava celebra set anys defensant el litoral nord

La unió contra l’urbanisme i la defensa de tot el litoral nord compleix set anys a Palamós. L’ONG SOS Costa Brava celebra la trajectòria com a únic contrapoder ecologista al...

Les primeres tortugues careta de la temporada neixen al delta de l’Ebre

Han desclòs un centenar d’ous del niu que es trobava a la Punta de la Banya...

Les poblacions de peixos i la salut dels mars amenaçats per la davallada de l’oxigen als oceans  

La davallada progressiva dels nivells d'oxigen als oceans s'està intensificant a causa del canvi climàtic, cosa que afecta significativament els ecosistemes marins, incloses les poblacions de peixos mesopelàgics. Aquest fenomen...