Al Gore va rebre un nobel i l’ONU reit­era
Obama ha rebut aquest 2009 el nobel de la pau pel seu futur, no pel seu present. Al Gore el va rebre
per fer una campanya de conscienciació, que no ha acabat de tenir l’impacte en fets tangibles que hauria d’haver tingut.

Triangle de la ver­i­tat
Per saber si una cosa és real­ment certa i hi hi ha un com­pro­mís clar jo util­itzo el tri­an­gle de la ver­i­tat. El tri­an­gle de la ver­i­tat con­sis­teix en anal­itzar 3 aspectes per aval­uar si una cosa és certa.
Els fac­tors son Fer, dir i pen­sar. De man­era que “Penso lla­vors exis­teixo” en aquest tri­an­gle no hi té cabuda. Per que una cosa certa cal també que es digui i es faci.

Canvi de com­por­ta­ment massa lent
No n’hi ha prou. Podem dir que hem de fer-hi alguna cosa i podem pen­sar real­ment que ens afec­tarà greu­ment. No anem prou ràpid en fre­nar el calen­ta­ment global. Les coses no poden can­viar lenta­ment.
Per can­vis ràpids els gov­erns han de ser dràs­tics. No poden come­tre l’error de dir quina és la solu­ció amb sub­ven­cions.
Avançar de fer de forma deci­dida vol dir no tenir por d’elim­i­nar totes les sub­ven­cions als cotxes dièsel i gasolina i, sí, aug­men­tar l’impost sobre els com­bustibles fòs­sils.
En una situació de pres­sió fis­cal a la con­t­a­m­i­nació, les emp­re­ses s’adaptarien ràpid a tro­bar solu­cions a aque­sts obsta­cle que els gov­erns li posin. Hi ha cotxes elèctrics per 12.000€ a altres paï­sos i aquí el més econòmic que he tro­bat costa 25.000€. Es deixarien de fab­ricar cotxes que con­t­a­minin si passessin a costar 30.000€ i les alter­na­tives serien molt més atrac­tives i cada cop es tornar­ien més efi­cients al aparèixer nova com­petèn­cia poc a poc.

Ren­o­var els monop­o­lis dels fòs­sils
És molt fàcil viure del que sem­pre has vis­cut sense inver­tir. El cas d’insolvència de Gen­eral Motors és un exem­ple de fracàs que cal tenir molt en compte per no caure en errors de sub­ven­cionar emp­re­ses que tard o d’hora o es ren­oven o tan­quen.
Les estratè­gies són diverses:

* Dedicar els seus recur­sos a nous pro­ductes i noves zones estratègiques
* Ven­dre nous pro­ductes o serveis a nous seg­ments del mercat
* Aug­men­tar la pro­duc­tiv­i­tat dels recur­sos propis amb la creació de nous pro­jectes i mil­lora dels existents
* Veure les despe­ses com a inver­sions que generen valor i rendibil­i­tat (VOI != ROI)
* Opti­m­itzar nous canals de venta i ampliar zones de les oficines/concessionaris.

Efi­cièn­cia dels cotxes elèctrics
1€ és menys que 6€. Actual­ment el cost per 100KM d’un cotxe petit i con­sum baix pot ser 6€, men­tre que per un cotxe elèc­tric costa 1€ en preu d’hora vall.
2475€ és la difer­en­cia de preu de con­sum entre les dues opcions el real­itzar un tra­jecte de 33KM per 300 dies l’any durant 5 anys.
Surt a compte comprar-se un cotxe elèc­tric de 12.000€ que un cotxe de gasolina de 9525€. Al lloro quan arribin.

Pre­miar el risc d’innovar
Cal tenir idees, provar-les i expandir-les. No sé si recordeu el pro­grama de tv3 “empre­nadors” on hi va haver 8 pro­jectes emprene­dors final­istes.
Per mi hau­ria d’haver guanyat el pro­jecte del cotxe elèc­tric de luxe, tot i que tin­gués més risc. Fins i tot encara que es demostrés la via­bil­i­tat del pro­jecte que va guan­yar de venta d’embotits de peix.

A la llarga no es pagaria molt per un cotxe elèc­tric que es difer­en­cies per tenir 8 hores d’autonomia?

A veg­ades és més impor­tant el valor de les coses que no la rendibil­i­tat que en podem treure.
El PIB no és un indi­cador per­fecte i per mi el ROI tam­poc ho és.
Que no hi ha demanda de cotxes elèctrics de luxe? Doncs no seran molt renta­bles.
Els gov­erns volen que creixi el PIB o que s’enfonsin ciu­tats i es deser­ti­fiqui mig món?
Cal ser pro­duc­tius. Pro­duc­tius en valor. Elim­i­nar l’impost de suc­ces­sions seria un senyal de que les insti­tu­cions val­oren la pro­duc­tiv­i­tat del que ens deixin en herèn­cia i apu­jar els impos­tos espe­cials un senyal que es pre­ocu­pen d’evitar mals majors.