Tot i que les causes de les extincions anteriors no es coneixen amb certesa, segurament aquestes van ser degudes a canvis sobtats en l’entorn físic causats probablement per factors com impactes de meteorits, erupcions volcàniques, etc. El fenomen d’extinció actual és induït per les activitats humanes
La pèrdua d’espècies com a resultat d’extincions és única entre els grans canvis biòtics i globals perquè aquesta és irreversible. Per aquesta raó entendre les causes i conseqüències de la pèrdua d’espècies és quelcom crític.
Tot i que no hi ha dubte de que la pèrdua d’espècies té un valor quantitativament alt, és difícil de quantificar-ho d’una manera precisa.
Tot i reconeixent aquesta incertesa en les estimacions numèriques, l’extinció actual és entre 100 i 1000 vegades més gran que l’extinció en les etapes pre-humanes, i es creu que l’extinció pot arribar a multiplicar-se per 10. Hi ha una clara evidència que el valor, sense considerar quin es l’adequat, està accelerant. L’extinció d’aus i mamífers ha augmentat vertiginosament durant els últims 100 anys, i s’ha estimat que la meitat de les espècies terrestres poden desaparèixer durant els propers 50 anys. Wilson parla de la pèrdua de 4 espècies hora. A part de les extincions totals, s’ha de tenir en compte que estan desapareixent moltes espècies a nivell local. La pèrdua de biodiversitat, es considerada con un indicador d’ insostenibilitat .
A part de la pèrdua intrínseca d’espècies (que no ha de ser subestimada, donat el fort interès arreu del món per la conservació de la biodiversitat, i l’enorme valor de bioindicació associada), les conseqüències principals dels canvis en la biodiversitat són els seus efectes en el funcionament dels ecosistemes. Els pocs estudis fets fins ara indiquen que els canvis en el funcionament esdevenen canvis en la diversitat d’espècies, tot i que hi ha variabilitat segons el tipus d’ecosistema. Hi ha massa pocs estudis per treure’n conclusions definitives. Tots els estudis s’han fet en sistemes relativament simples, en els que un canvi en la diversitat té molta possibilitat d’afectar en el funcionament.
Tot i que gran part de l’atenció que s’ha posat en la conservació de la biodiversitat s’ha centrat en ecosistemes rics en espècies, els resultats en sistemes més simples suggereixen que les conseqüències funcionals de la pèrdua o guany d’espècies s’expressen més ràpidament en ecosistemes pobres en espècies. D’aquesta manera, des de la perspectiva del funcionament dels ecosistemes, una lluita teòricament productiva pels efectes globals que la pèrdua de biodiversitat comporta no es correspon amb les actuals àrees d’interès en la conservació de la biodiversitat. Localment, al país, semblaria que els canvis de paisatge derivats del canvis d’ús tendirien a un reducció significativa de la biodiversitat total.
