Durant els darrers anys, les administracions públiques han promogut lleis, plans i acords voluntaris que pretenen donar solució a la problemàtica de les bosses de plàstic. Tot i així, les dades mostren que aquestes iniciatives arriben tard i estan tenint un recorregut i un impacte insuficient.
La Directiva Europea sobre les bosses obligava als estats membres a establir mesures per garantir un consum mitjà anual inferior a 90 bosses/persona el 31 de desembre de 2019, i inferior a 40 bosses/persona pel 31 de desembre de 2025; o implantar instruments com la no distribució gratuïta de les bosses de plàstic o la prohibició abans del 31 de desembre de 2018 per garantir la consecució d’aquests objectius.
L’Estat espanyol va reaccionar massa tard en aprovar al 2018 el Real Decreto sobre reducció del consum de bosses de plàstic perquè l’any 2019 ja no es van assolir els objectius de reducció marcats per la Directiva Europea.
En el Real Decreto es prohibia la distribució gratuïta de les bosses lleugeres d’un sol ús pel 2018, amb excepció d’aquelles molt lleugeres i de les bosses de plàstic amb espessor igual o superior a 50 micres amb un percentatge igual o major al 70% de plàstic reciclat. Es fixava una prohibició progressiva fins al 2021 quan s’establirà la prohibició total del lliurament de bosses de plàstic lleugeres i molt lleugeres al consumidor en els punts de venda de béns o productes, excepte si són compostables.
En primer lloc, des de les entitats creiem que la prohibició de la distribució gratuïta de les bosses lleugeres és una mesura insuficient. Per aconseguir que la prevenció de residus esdevingui realment un dels eixos estratègics de la sostenibilitat a l’Estat espanyol, es requereix una visió sistèmica del problema i polítiques transformadores. En el cas de la bossa de plàstic, ho demostren altres experiències europees: la prohibició total de la bossa de plàstic d’un sol ús (Itàlia, França) i el gravamen ambiental dissuasiu (com el cas d’Irlanda, on l’any 2002 van reduir el 90% de les bosses en tan sols tres mesos amb un gravamen equivalent a 20 cèntims d’euro). En el cas d’altres elements lligats a la proliferació d’envasos i embolcalls d’un sol ús (com safates de plàstic, envasos plurimaterial, embolcalls de plàstic i bosses sense nanses) també hi ha mesures efectives per reduir-ne el consum ràpidament i amb bons resultats.
En segon lloc, segons el Real Decreto, les bosses compostables seran gratuïtes, fet que pot provocar que els consumidors triïn l’opció de la compostable per un criteri econòmic i no es canviïn els hàbits de compra. No té sentit substituir les bosses de plàstic per bosses compostables, ja que també tenen un impacte ambiental (consum energètic, emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, abandonament en el medi natural o mala gestió del residu) i no seria bo transferir l’actual consum excessiu de bosses de plàstic a bosses compostables.
Un exemple clar de la incoherència en proposar com alternativa la distribució gratuïta de les bosses compostables és que aquestes, un cop fan l’ús de transportar la compra, s’utilitzen per separar els residus orgànics de casa i dipositar-los al contenidor de matèria orgànica ja que es poden degradar en instal·lacions de tractament de la fracció orgànica. Si es dipositen en altres contenidors esdevenen un problema ambiental i econòmic perquè dificulta molt el reciclatge de les fraccions corresponents. Això és especialment rellevant perquè actualment en la majoria de ciutats i pobles de l’Estat espanyol encara no hi ha un bon desplegament de la separació selectiva de la fracció orgànica.
Per tant, per assolir els objectius de la Directiva Europea, la normativa s’haurien d’aplicar mesures més restrictives com els impostos o les prohibicions a totes les bosses independentment del material. I, en conseqüència, fomentar i promocionar les alternatives reutilitzables, sent l’única solució sostenible i sensata per a substituir les bosses d’un sol ús (de qualsevol material).
Des de les entitats, creiem que ara hi ha una molt bona oportunitat per resoldre les actuals mancances. Per una banda, amb la nova ley de residuos y suelos contaminados que està actualment redactant el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico poden ampliar molt més les exigències que marca el Real Decreto. Per un altra, a nivell de Catalunya s’està elaborant un esborrany per la propera Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya i, en aquest cas, esperem que hi hagi mesures valentes i referents perquè Catalunya sigui de nou pioner en aquest àmbit. Per últim, seguirem de molt aprop la prohibició de les bosses de plàstic en les Illes Balears, una mesura que inclou la Llei Balear de Residus i Sols Cotaminants aprovada al gener de 2019.
Paral·lelament i esperant el suport de les administracions perquè sigui fàcil consumir sense residus, l’Alianza Residuo Zero afirma que en el dia a dia podem anar fent petits gestos per reduir l’ús de les bosses d’un sol ús. Actualment hi ha moltes i diverses opcions per evitar-les: portant el teu carretó de la compra o bosses fetes d’un material que et permetin rentar-les i fer-les servir moltes vegades, com la tela.
En alguns comerços, també pots trobar bosses de diverses mides, amb nansa o sense nansa per comprar tot tipus de productes: espècies, verdures, fruites, fruits secs fins la pasta i els cereals. Per comprar productes més fràgils, en comptes de la bossa, també és molt útil l’ús del tapera o carmanyola.
