Regulació d’usos i activitats i una millor eina de gestió forestal
El pla estableix, per exemple, a on i com es poden mantenir els conreus, regula l’ús residencial i les construccions o defineix quin tipus de ramaderia o aprofitaments forestals es poden realitzar. Així mateix, restringeix la implantació de serveis i infraestructures com la xarxa elèctrica i les torres de comunicació. A més, per fer compatible l’ús social i la conservació dels valors naturals i de les activitats econòmiques, defineix una xarxa de camins que té funcions diferents ja sigui per permetre l’accés a les propietats, per realitzar actuacions de prevenció d’incendis o per orientar i dirigir els usuaris i visitants de la muntanya. En aquest àmbit de promoció de l’espai com zona de lleure emmarcada en la natura, es preveu la possibilitat de crear punts d’informació o miradors panoràmics i s’admet que, en les edificacions existents, es puguin instal·lar, per exemple, cases de colònies, restaurants i escoles de natura.
Igualment, el pla preveu l’aplicació d’un règim fiscal que afavoreixi la con¬servació de les finques forestals, particularment aquelles amb comu¬nitats naturals en més bon estat de conservació. Però la principal novetat del Pla en l’àmbit de la gestió del territori és que s’estableix que l’òrgan gestor de l’espai és l’Ajuntament. Aquest es dota d’instruments com els acords de custòdia per facilitar l’elaboració, d’acord amb els propietaris, de plans de gestió forestal, la base per obtenir recursos econòmics d’altres administracions que permetin les accions necessàries per garantir que la muntanya sigui un espai que conjugui natura, cultura, lleure i activitat econòmica.