També informarà de la predicció de superacions dels llindars d’informació -180 micrograms per metre cúbic (µg/m³) en una hora- i/o d’alerta -240 µg/m³ en una hora- de cada municipi i es realitzaran avisos preventius en cas de previsió de nivells elevats. La informació estarà disponible diàriament, a partir de les 10:30 hores, al web.
L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l’atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes. L’ozó troposfèric d’origen natural es forma a partir dels òxids de nitrogen (NOx) presents de manera natural a l’atmosfera i dels compostos orgànics volàtils (COV) biogènics, però també per intrusions d’ozó estratosfèric o per descàrregues elèctriques d’una tempesta.
El pronòstic dels nivells d’ozó es basa en els models elaborats per la Universitat de Barcelona, Meteosim i el Barcelona Supercomputer Center, a més de les dades que enregistra la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA), i facilitarà que la població de risc adopti les mesures de prevenció adients.
Des del Servei de Vigilància i Control de l’Aire es vigilen permanentment els nivells d’ozó que mesuren les estacions de la XVPCA. A més, durant el període en que hi ha més possibilitats que els nivells d’aquest contaminant superin el llindar d’informació a la població i d’alerta es porta a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya, intensificant el seguiment habitual.
Informació ciutadana
Durant la campanya, que comença el 15 de maig i s’acaba el 15 de setembre, s’informa tots els ajuntaments i consells comarcals que disposen d’una estació de mesurament, els serveis territorials, el Departament de Salut, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat, les Diputacions, els Centres d’Anàlisi i altres entitats que ho hagin sol·licitat prèviament. Conforme als protocols establerts, el CECAT, de Protecció Civil, emet els avisos corresponents als municipis, consells comarcals, activitats estratègiques de risc o vulnerables i a la població, d’acord a les indicacions tècniques de la DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Tothom pot consultar els nivells de qualitat de l’aire a través de diferents opcions:
Web de mapes de qualitat de l’aire: representa els punts de mesurament sobre el mapa i els nivells actuals.
Aplicatiu mòbil Aire.Cat.
Web de les dades de qualitat de l’aire: es mostren les dades de la darrera hora de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
També es pot seguir la informació publicada via Twitter a través de @mediambientcat, amb l’etiqueta #ozó2017.
La concentració d’ozó en un lloc determinat depèn de diversos factors
Es forma quan coexisteixen òxids de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (COVs), una radiació solar intensa al llarg de diverses hores i altes temperatures. L’època quan es registren els nivells màxims d’aquest contaminant coincideix amb la primavera i el principi de l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.
Evitar esforços amb concentracions altes
Quan les concentracions superen determinats nivells i segons la durada de l’exposició a aquest gas, l’ozó pot provocar diferents efectes adversos sobre la salut humana com tos, irritacions a la faringe, al coll, als ulls, dificultats respiratòries o disminució del rendiment. La sensibilitat a l’ozó pot variar molt depenent de la persona, però hi ha uns quants grups particularment més vulnerables, com les persones que pateixen malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades. Com a mesura de prevenció, cal renunciar a fer esforços físics que no siguin usuals a l’exterior, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10 i les 16 hores (hora solar).
