Les persones defensores del principi que protegir el planeta és un dret humà internacional han celebrat l'opinió de la Cort Internacional de Justícia sobre les obligacions de les nacions per abordar el canvi climàtic i les conseqüències que podrien enfrontar-se si no ho fan.

"L'incompliment d'un estat a prendre mesures apropiades per protegir el sistema climàtic... pot constituir un acte internacionalment il·lícit", va declarar el president de la cort, Yuji Iwasawa, durant l'audiència. Va descriure la crisi climàtica com “un problema existencial de proporcions planetàries que posa en perill totes les formes de vida i la pròpia salut del nostre planeta”.

L'opinió no vinculant, que s'estén a més de 500 pàgines, ha estat aclamada com un punt d'inflexió al dret internacional sobre el clima.

La cort també ha declarat que un “entorn net, saludable i sostenible” és un dret humà. Consagrar un entorn sustenible com un dret humà aplana el camí per poder emprendre altres accions legals.

El cas va ser presentat per la nació insular de Vanuatu i compta amb el suport de més de 130 països

Tots els estats membres de l'ONU, inclosos els principals emissors de gasos amb efecte d'hivernacle com els Estats Units i la Xina, són parts de la cort.

Fora del tribunal lde la Haia, s'hi han reunit activistes climàtics que han seguit la vista en una pantalla gegant, i amb pancartes reclamant accions. 

"Avui, les coses han canviat. El màxim tribunal del món ens ha donat una nova i poderosa eina per protegir les persones del devastador impacte de la crisi climàtica i per fer justícia pel mal que les emissions ja han causat", ha dit en un comunicat la que va ser alta comisionada pels Drets Humans de l'ONU  (1997-2002) Mary Robinson.

"La decisió de la CIJ ens acosta a un món on els governs ja no poden fer els ulls grossos davant les seves responsabilitats legals. Afirma una simple veritat de la justícia climàtica: aquells que van fer menys per alimentar aquesta crisi mereixen protecció, reparació i un futur", ha dit Vishal Prasad, director d'Estudiants de les Illes del Pacífic a Lluita contra el Canvi.

L'impuls de la consulta que s'ha resolt aquest 23 de juliol, ve de l'any 2021

Vanuatu, un petit estat insular del Pacífic, va iniciar el 2021 un llarg camí que ha portat a plantejar que el tribunal es pronunciï sobre l'aplicació del drets internacional en qüestions de canvi climàtic. Tot i que el seu dictamen no serà vinculant, marcarà sens dubte totes les relacions legals dels Estats sobre l'escalfament global en el futur.

Al setembre de 2021, l'arxipèlag de Vanuatu, al Pacífic, va anunciar la seva intenció de sol·licitar una opinió consultiva de la Cort sobre el canvi climàtic arran d'una iniciativa impulsada pel grup juvenil Pacific Island Students Fighting Climate Change (Estudiants de les illes del Pacífic) que lluiten contra el canvi. Vanuatu va dir que l'opinió era necessària a causa de la seva vulnerabilitat i d'altres petits Estats insulars en desenvolupament al canvi climàtic i la necessitat d'augmentar les mesures per fer front a la crisi climàtica mundial.

Vanuatu va pressionar llavors altres països perquè recolzessin aquesta iniciativa i va formar el grup central d'Estats membres de l'ONU per tirar-la endavant a l'Assemblea General.

Els debats al si del grup central van conduir a l'elaboració de la resolució A/RES/77/276, que finalment va ser adoptada per l'Assemblea General el 29 de març del 2023. Un total de 132 països van copatrocinar la resolució.

La resolució es basava en la “especial consideració” de la Carta de les Nacions Unides i altres instruments jurídics internacionals, entre ells la Declaració Universal dels Drets Humans, “del principi de prevenció de danys significatius al medi ambient i el deure de protegir i preservar el medi marí”.

La petició va ser transmesa al Tribunal pel secretari general de l'ONU en una carta datada el 12 d'abril del 2023.
Aquest cas és el més gran mai vist pel tribunal mundial, amb 91 declaracions escrites presentades a la secretaria del tribunal juntament amb 62 comentaris escrits sobre aquestes declaracions presentats abans de la data límit ampliada del tribunal del 15 d'agost de 2024.

Un nombre rècord similar de 97 Estats i onze organitzacions internacionals participaran a les vistes orals. Aquestes audiències són una oportunitat perquè els països i les organitzacions ampliïn les seves declaracions escrites i testifiquin directament.

Les audiències tenen una importància especial per als petits estats insulars en desenvolupament, que van ser els que inicialment van impulsar el dictamen

És significatiu que se celebrin justament una setmana després que els països en desenvolupament critiquessin l'acord assolit a la COP29 d'aportar 300.000 milions de dòlars a l'any en finançament climàtic per al 2035, qualificant-lo d'«insultant» i argumentant que no els proporcionava els recursos vitals que necessiten per abordar realment les complexitats.

"Ens estem enfonsant literalment", va declarar un representant després de la COP29, assenyalant que l'acord posava de manifest "en quin vaixell tan diferent es troben els nostres països vulnerables en comparació dels països desenvolupats".

Amb els petits estats insulars en desenvolupament enfrontant-se ja a alguns dels pitjors impactes del canvi climàtic, aquestes audiències són vitals per establir un marc més sòlid de responsabilitat que estableixi obligacions legals internacionals clares per a lacció climàtica.

A diferència de les sentències en casos contenciosos, les opinions consultives del Tribunal no són vinculants

Tot i que les decisions del Tribunal de la Haia no siguin vinculants les opinions consultives tenen «un valor d'autoritat i no es poden descuidar», segons va dir el Secretari de la Cort en una entrevista recent amb Notícies ONU.

Aquest dictamen sobre el canvi climàtic que s'espera per aquest mes de juliol, pot contribuir a fonamentar procediments judicials posteriors, com ara casos nacionals, influir en el procés diplomàtic i probablement se citarà en milers de plets relacionats amb el clima a tot el món, inclosos aquells en què els petits estats insulars sol·liciten indemnitzacions a les nacions desenvolupades per danys climàtics històrics, segons una font.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha declarat que aquest dictamen ajudarà l'Assemblea General, les Nacions Unides i els Estats membres a «adoptar les mesures climàtiques més audaces i fermes que el nostre món necessita tan desesperadament».

«També podria orientar les accions i la conducta dels Estats en les seves relacions entre si, així com envers els ciutadans. Això és essencial», va subratllar.

*L'Assemblea General de l'ONU és l'òrgan de deliberació més gran que té el món, on s'asseuen 193 Estats.

**La resolució també inclou el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, l'Acord de París, la Convenció sobre el Dret del Mar i els drets reconeguts a la Declaració Universal de Drets Humans,