“Els combustibles alternatius són clau per millorar la nostra seguretat d’abastament energètic, reduir l’impacte del transport en el medi ambient i millorar la competitivitat de la UE”, ha assegurat el vicepresident de la Comissió i responsable de Transport, Siim Kallas. “Amb aquestes noves normes, la UE proveeix l’esperada seguretat jurídica perquè les companyies comencin a invertir, i la possibilitat d’economies d’escala. Els Estats membres demanaven flexibilitat per desplegar la infraestructura. Ara depèn d’ells desenvolupar els marcs polítics nacionals adients”
Fins ara, els combustibles nets topaven amb tres barreres importants: l’alt cost dels vehicles, un nivell baix d’acceptació entre els consumidors i la manca d’estacions de recàrrega o abastament de combustible. Era un cercle viciós. Amb la nova “directiva per al desenvolupament d’una infraestructura de combustibles alternatius”, els Estats membres han de proveir una mínima infraestructura per als combustibles alternatius, com ara l’electricitat, l’hidrogen i el gas natural, així com estàndards comuns a la UE per a l’equipament necessari i la informació als usuaris. L’accés al gas natural liquat per a embarcacions proporcionarà una opció realista d’aconseguir els objectius de baixes emissions, en particular els límits estrictes d’emissions de sulfur en zones sensibles.
La directiva estableix un marc normatiu per als combustibles següents:
Electricitat: la directiva demana els Estats membres que estableixin objectius pel que fa a punts accessibles per al públic, que s’hauran de construir d’aquí a 2020, per tal d’assegurar que els vehicles elèctrics poden circular com a mínim a les aglomeracions urbanes i suburbanes. Els objectius hauran de preveure idealment un mínim d’un punt de recàrrega per cada deu vehicles elèctrics. A més, la directiva converteix en obligatòria una presa comuna europea, la qual cosa permetrà la mobilitat per tota la UE.
Gas natural liquat: els vehicles de gas natural/bio-metà ofereixen avui en dia una tecnologia ben desenvolupada, amb funcionalitats i costos equivalents a les unitats de dièsel o benzina i amb emissions netes. L’ús del gas naturals en camions i vaixells pot substituir el dièsel. Per al desenvolupament del Gas Natural al transport per carretera, els Estats membres han d’assegurar un nombre suficient de punts d’abastament públics i accessibles amb estàndards comuns, a la xarxa principal de transport europea (TEN -T network, vegeu IP/13/948), idealment cada 400 km, que s’hauria de desplegar abans de final de 2025. La directiva també requereix una mínima cobertura per assegurar l’accessibilitat al gas natural liquat als principals ports marítims i terrestres de la UE.
gas natural comprimit: la directiva requereix els Estats membres que assegurin un nombre suficient de punts d’abastament accessibles, amb estàndards comuns, per assegurar la circulació de vehicles de gas natural comprimit, tant a les àrees urbanes com suburbanes, així com a la xarxa principal de transport (TEN-T), preferentment cada 150 km, abans de final de 2025.
Hidrogen: la directiva pretén assegurar un nombre suficient de punts d’abastament accessibles amb estàndards comuns als Estats membres que optin per la infraestructura d’hidrogen. La infraestructura s’ha de desenvolupar abans de final de 2025.
A més, la directiva obliga a donar informació clara als consumidors sobre els tipus de combustibles que poden utilitzar els vehicles, fent servir etiquetes estàndard als manuals dels vehicles, als concessionaris i als punts de recàrrega i abastament. També té l’objectiu d’oferir informació als usuaris per comparar els preus dels combustibles alternatius amb els dels combustibles tradicionals. A més, els Estats membres s’han d’assegurar que la informació sobre la localització i l’accessibilitat de les estacions de recàrrega i abastament s’ofereix de manera oberta i no discriminatòria.
