Un nou article, publicat recentment a Energy Research & Social Science, qüestiona la credibilitat de les narratives de descarbonització elèctrica a Europa. El treball, escrit pels investigadors de l’ICTA-UAB Ansel Renner i Mario Giampietro, proposa un enfocament metodològic innovador per a l’estudi de problemes complexos com la descarbonització elèctrica. “La Narració Quantitativa és un rebuig a la nostra educació reduccionista compartida. Abasta la disciplina de l’anàlisi de sistemes complexos i, en el context de la descarbonització elèctrica europea, posa en evidència una sèrie de motius importants de preocupació”, explica Renner.
Desfibril·lar el discurs sociotècnic
L’estudi de Renner i Giampietro identifica que el taló d’Aquil·les del discurs de la política de descarbonització de la UE és la hiperfixació d’aquest discurs en el canvi estructural. Segons l’estudi, és molt poc probable que aquesta “heroica transició” de la UE tingui èxit, tret que aquesta transició augmenti de forma substancial el seu compromís amb el canvi social funcional.
Aquest canvi implicaria passar de qüestionar de què estan “fetes” les tecnologies a qüestionar per a què estan “fetes”. Per exemple, no resultaria encertat suposar que els avenços en les tecnologies solars fotovoltaiques -juntament amb la tan esperada arribada dels vehicles elèctrics i les xarxes elèctriques intel·ligents- seran suficients per aconseguir la descarbonització radical en un futur immediat. En canvi, seria més encertat dedicar el mateix esforç a polítiques que motivin els canvis en l’ús i que incloguin, per exemple, reduccions dels viatges de llarga distància, o compartir automòbils i apartaments.
“Quan era estudiant universitari, les universitats tenien departaments complets dedicats a l’estudi de l’energia. Desafortunadament per a nosaltres, aquest camp ha estat eliminat de forma sistemàtica. El nostre estudi intenta revitalitzar el discurs contemporani sobre la descarbonització mitjançant la identificació d’una sèrie temes incòmodes sobre l’energia que ningú vol abordar “, explica Mario Giampietro.
El document també és part d’una declaració d’objectius i causes molt més àmplia: la del projecte Horitzó 2020 de la Unió Europea Avançant cap a una governança adaptativa en la complexitat (MAGIC). El projecte MAGIC ha estat treballant estretament amb els responsables polítics europeus durant els últims tres anys, construint un sòlid resum de l’anàlisi heterodox que conforma el nexe de recursos.
Més informació i estudis sobre la seguretat dels recursos hídrics, energètics i alimentaris a Europa estan disponibles al lloc web de el projecte. https://magic-nexus.eu/.