Projecte europeu destinat a optimitzar un 5% la gestió de l’aigua en el sistema Ter-Llobregat

El projecte WateERP, iniciat l'octubre de 2013, te com objectiu el desenvolupament d'una plataforma oberta per a facilitar la gestió i l'intercanvi d'informació entre els actors que intervenen en l'abastament d'aigua. L'altre cas pres com a prova pilot és el de la ciutat alemanya de Kalsruhe,i servirà per optimitzar la gestió del subministrament d'aigua i reduir el consum energètic també en un 5%.

L’Agència Catalana de l’Aigua està participant en el projecte europeu WatERP (Water Enhanced Resource Planning, https://www.waterp-fp7.eu), que afronta la seva recta final (durada de 3 anys, entre octubre de 2012 i darrer trimestre de 2015) i que compta amb socis d’Espanya (Barcelona Digital, Hyds, Inclam), Alemanya (Disy, DVGW, Stadtwerke Karlsruhe), Grècia (ICCS) i Anglaterra (Staffordshire University).

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa es centra en equilibrar l’alliberament i l’oferta d’aigua amb els consums reals, gestionant-ho a través d’una plataforma online. Això permetrà en el futur una gestió més eficient dels recursos, fent possible l’estalvi d’aigua i energia. A més, el projecte també permetrà la consolidació i difusió d’uns estàndards d’informació comuns a tot el món perquè tothom pugui tenir accés a les dades d’aigua i així compartir i millorar l’ús que es fa de l’aigua.

Aquest projecte agafa dos casos com a prova pilot. Per una banda el sistema Ter-Llobregat, partint del subministrament d’aigua fet a través dels embassaments, aqüífers i dessalinitzadores, per poder ajustar-ho amb la màxima eficiència amb les diferents demandes de la conca: abastament, reg, cabals ambientals, usos lúdics, entre d’altres. L’objectiu del projecte és poder assolir un estalvi del 5% en la gestió d’aigua en alta.

Pel que fa a la ciutat alemanya de Karlsruhe, el projecte servirà com a experiència pilot per al subministrament en baixa d’aquesta ciutat. L’objectiu és poder optimitzar la demanda de la població amb l’extracció dels seus aqüífers, i principalment reduir els bombaments, arribant a un estalvi del 5% en energia.

Durant el passat mes de maig s’ha fet a Grècia (Atenes) una sessió de treball destinada a consolidar i validar un metodologia de predicció de la demanda, tant per a abastaments com per regadius.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...