[foto] 
Després de fer un tomb per l’exposició i recorre els diferents espais que l’integren i que mostren gràficament l’augment de temperatura i les possibilitats de migració que tenen les espècies que no puguin sobreviure en una zona que es tornarà més càlida i seca, les persones visistants són convidades a expressar-se, al final de recorregut, i dir com s’imaginen aquell bosc d’aquí a 100 anys.

[foto]
La Laia Serra, una de les participants d’aquesta activitat feta dijous 15 de març ha parlat d’un bosc de Suècia. El seu record l’ha portat a un lloc fred, amb molta vegetació i molta aigua. Un lloc on el sotabosc és ple de molsa i el sòl és flonjo i acull esl peus al caminar. La gran quantitat de riarols que el recorren fan una música d’aigua constant que acompanya els ocellets, insectes i animalons que l’habiten. Al final del recorregut la Laia exposa davant la càmara que d’aquí a 100 anys s’imagina aquest bosc “segurament més silenciós” perquè no hi haurà tanta aigua ni tants animalons. S’imagina un bosc sense tanta molsa i amb un terra més dur, més sec. Segurament, algunes espècies, les que requereixen temperatures més fredes, hauran desaparegut. S’haurà perdut biodiversitat, o aquesta haurà canviat, conclou. 

[foto] 
En general, les persones que van participar de l’activitat, es van mostrar impactades per l’exposició en general (panells que mostren la invassió progressiva dels boscos quan s’abandonen els conreus, i la incidència del canvi climàtic en els boscos i dels boscos en el canvi climàtic), i en particular pel panell final que simula l’augment i les fluctuacions de les emissions globals de CO2 a l’atmosfera. Unes emissions en les que els boscos tenen un paper important. Com les persones, que per un cantó -o en alguna mesura- poden contribuir en la reducció d’emissions, i per l’altra, patim les conseqüències i l’escalfament que produeixen en l’ambient, fins el punt d’haver de migrar per trobar un medi en el que poder sobreviure quan es superen els llindars de l’adaptació.